CAPVESPRE D'HIVERN

Capvespre d'hivern, darrera el finestral de l'ampla sala. Llum fosqueta, que no deixa veure la imatge de les figures retratades en blanc i negre que pengen de vells marcs a les parets.
Un balancí grinyola.
Un gat es deixa acaronar.
Un giradisc suporta el pes dels discs que atormenten amb músiques del passat.
Fa fred, massa fred.
És capvespre d'hivern i la foscor ho avisa a mitja tarda.
La casa fa silenci.
El silenci fa basarda.
La basarda omple el cor i també l'ànima.
No hi ha vida dins l'espai d'aquella sala, que en altres temps bullia de cridories i persecussions de la quitxalla.
No s'hi amaga ningú, sota la taula.
No dringuem les copes celebrant Nadal.
Sols el balancí grinyola...
Capvespre d'hiver, tal vegada el darrer hivern per algú que seu al balancí, moixa el gatet i tancar els ulls per escoltar les velles melodies.