Cercador
CAPELLA DEL PARE CLARET. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray lopez, i l’Antonio Mora Vergés, tenim una llarga experiència pel que fa a visitar llocs i edificis històrics i/o monumentals, sovint en un estat deplorable, la visió però del Mas Claret, ens havia colpit; ningú racionament pot entendre l’abandó d’una propietat com aquella.
Ens aturaríem encara per retratar prop del torrent, l’edifici de planta rectangular, d’una sola nau i coberta a doble vessant, convertit avui en capella del Pare Claret. A la seva façana principal hi ha la porta d’accés, estructurada a partir d´un arc rebaixat realitzat amb cantells de maó. Per sobre d’aquesta hi ha una fornícula amb el bust del pare Claret.
Ambdós costats de la porta d’ingrés. hi ha una finestra que també presenta una estructura d’arc rebaixat i està realitzat amb els cantells de maó. El parament de l’edifici és paredat.
Aquest conjunt es completa amb la presència d’una creu monumental de 3 metres que s’alça darrera de la capella, passat un petit bosc de pins, i està feta amb pedra i constituïda per una graonada, sòcol, fust i creu. A la cara frontal del sòcol hi troben una placa amb l’ inscripció "ALS MÀRTIRS CLARETIANS" i en el seu fust hi ha la imatge de Maria amb al nen Jesús.
La crònica històrica ens explica : En un petit bosc plantat de pins que hi ha al darrera de l'actual capella, van ser afusellats 20 pares claretians i el mosso de la finca del Mas Claret, el 19 de novembre del 1936, una vegada s'havia recollit tota la producció agrícola del mas. En record d'aquest fet, es va plantar un petit bosc i al final d'aquest, s'hi va erigir una creu en memòria seva. A pocs metres d'aquesta creu, hi ha un placa amb els noms de les 20 persones que van morir. Un cop passada la Guerra Civil, els pares Claretians es van vendre part d'aquesta finca i actualment conserven en propietat, la part arbrada del torrent i un cobert que actualment s'ha convertit en la capella del Pare Claret, fundador dels pares claretians.
Ens aturaríem encara per retratar prop del torrent, l’edifici de planta rectangular, d’una sola nau i coberta a doble vessant, convertit avui en capella del Pare Claret. A la seva façana principal hi ha la porta d’accés, estructurada a partir d´un arc rebaixat realitzat amb cantells de maó. Per sobre d’aquesta hi ha una fornícula amb el bust del pare Claret.
Ambdós costats de la porta d’ingrés. hi ha una finestra que també presenta una estructura d’arc rebaixat i està realitzat amb els cantells de maó. El parament de l’edifici és paredat.
Aquest conjunt es completa amb la presència d’una creu monumental de 3 metres que s’alça darrera de la capella, passat un petit bosc de pins, i està feta amb pedra i constituïda per una graonada, sòcol, fust i creu. A la cara frontal del sòcol hi troben una placa amb l’ inscripció "ALS MÀRTIRS CLARETIANS" i en el seu fust hi ha la imatge de Maria amb al nen Jesús.
La crònica històrica ens explica : En un petit bosc plantat de pins que hi ha al darrera de l'actual capella, van ser afusellats 20 pares claretians i el mosso de la finca del Mas Claret, el 19 de novembre del 1936, una vegada s'havia recollit tota la producció agrícola del mas. En record d'aquest fet, es va plantar un petit bosc i al final d'aquest, s'hi va erigir una creu en memòria seva. A pocs metres d'aquesta creu, hi ha un placa amb els noms de les 20 persones que van morir. Un cop passada la Guerra Civil, els pares Claretians es van vendre part d'aquesta finca i actualment conserven en propietat, la part arbrada del torrent i un cobert que actualment s'ha convertit en la capella del Pare Claret, fundador dels pares claretians.
Comentaris
-
lamentable[Ofensiu]basabolinos | 11-04-2013 | Valoració: 8
Hi havia anat a visitar la capella i el bosquet i a resar-hi, en companyia del P.Lluis Prenafeta, claretià. Estava net i en bon estat de conservació, allà als anys setanta.
Em dol que la Congregació del Cor de Maria no tingui cura de la seva pròpia història.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.