CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE VILALTELLA. PERAFITA. LLUÇANÈS

Anàvem , la Irene Tironi, la Carmen Toledo, el Tomàs irigaray, el Feliu Añaños, i l’Antonio Mora; la nostra intenció ultra la contemplació de Santa Margarida de Vilaltella, era repetir la imatge , que ha fet justa guanyadora del Concurs Fotogràfic 2.010/11 a la Carmen Toledo.





Per als lectors que no coneixen el Lluçanès – aquestes coses, de vegades passen – algun element informatiu essencial : La capella de Santa Margarida de Vilaltella està situada a tocar de la carretera que va de Perafita a Sant Bartomeu del Grau i Vic. Històricament formava part del terme dels Senyors de Lluçà i estava vinculada al mas les Heures. El primer document on s’esmenta és de l’any 1223 i hi és citada com a capella de la parròquia de Perafita. Originalment era una construcció romànica del segle XI o principis del XII, d’una sola nau, de planta gairebé rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Deuria tenir la coberta amb volta de canó. A l’absis, hom pot veure una finestra d’una sola esqueixada.
A la primera meitat del segle XVIII, l’ermita ja estava molt descuidada i la volta totalment deteriorada. Els murs actuals són encara els primitius romànics fins a dos metres d’altura. La resta fou construïda posteriorment. La volta que s’esfondrà el segle XX ja no era l’original romànica. L’accés a la capella es fa per una porta oberta, a la façana de ponent, l’any 1825. Fa uns quants anys estava totalment abandonada, sense teulada i plena de runa. Tot el poble de Perafita contribuí a la seva restauració i, des de l’any 1988, apareix un nou temple ben restaurat, amb elements romànics que destaquen perfectament. Cada any s’hi fa l’aplec el diumenge més proper a la festa de la Santa, que es el 20 de juliol.

La Irene Tironi, i l’Antonio Mora, tenien l’altíssim honor de retratar-nos amb la flamant campiona. Una recomanació obvia, veniu al Lluçanès.