Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller de la casa Nadal de la Muntanya

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l'Antonio Mora Vergés, pels carrers trinxats de la urbanització Refugis del Montseny, buscàvem les restes de la més que mil·lenària casa i ermita dita en algun moment Sant Joan de Cavallar, i que fou la capella del mas homònim , avui dit Can Nadal .

Ens havien explicat respecte l'estat en que trobaríem la casa , que només l'explosió d'una bomba atòmica podria haver fet més destrosses. Ens va semblar en el seu moment una exageració, tot i la eficàcia destructora de vàndals i brètols, tribus ambdós generosament representades dins la societat catalana d'aquest segle XXI. La realitat dissortadament superava amb escreix les previsions més pessimistes.

Les desgràcies d'aquesta ermita de Can Nadal, al terme de Sant Pere de Vilamajor, al Montseny, venien de lluny.
Havíem trobat la següent informació que així ho corrobora :

El retaule de l'ermita del segle X, valorat en un milió de pessetes de l'època i de considerables dimensions, va ser sostret de l'interior de l'església de manera impune. La porta es trobava permanentment oberta i no posseïa cap tipus de protecció. Els lladres van necessitar vàries hores de dura feina per a desmuntar el retaule, que a més a més estava encastat al sostre de l'edifici i, tanmateix, no es van trobar amb cap entrebanc per a fer-ho (Agències 1983). El robatori, com passa sovint en zones on no hi ha presència humana de forma habitual, es va descobrir dies més tard i ni tan sols no es va poder determinar el dia en què havia succeït.

Trobàvem d'aquesta casa una minsa informació que esperem ampliar amb l'ajut d'estudiosos i coneixedors de la contrada:

Can Nadal a Sant Pere de Vilamajor, antiga masia que té adossada la capella preromànica de Sant Joan, sobre la urbanització dels Refugis del Montseny.

La primera referència documental sobre l'existència de l'ocupació de la part muntanyenca del veïnat, data del segle IX , amb la seva cessió al bisbe de Barcelona, Frodoi. És de lògica pensar que el comte no donaria, com a premi pels serveis prestats, un terreny erm i sense ocupació humana i en conseqüència, sense possibilitat de percebre rendes econòmiques. Per tant, juntament amb la demostrada existència de Can Nadal, molt probablement hi hagué altres assentaments humans, molt possiblement, donades les característiques orogràfiques, en els mateixos llocs on es situen actualment les altres masies muntanyenques.

No sense risc recollirem imatges d'aquesta infinita desolació, i demanarem la cessió per part de l'Arxiu Gavin, d' almenys una imatge d'aquesta Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller de la casa Nadal de la Muntanya, que com la casa mateixa hauria de ser objecte d'una acció recuperadora per part d'algunes de les infinites Administracions Publiques, que administren els cabals dels catalans.

© Antonio Mora Vergés