CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LES NEUS D’ARREU. ALT ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 Robert Badia, publica una fotografia de la capella de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu és situada al caire d’un serrat, entre dos torrents, al costat d’unes bordes, i formant part del conjunt de les bordes d’Àrreu.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-les-neus-darreu-alt-aneu

La Catalunya Romànica ens diu que és un edifici molt transformat, que respon a una estructura de nau única, coberta amb embigat, probablement ja en el seu origen i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit, amb tota seguretat, per un profund arc presbiteral. Les reformes sofertes afecten principalment les cobertes, on les estructures originals han estat substituïdes per una coberta de forts pendents, que abasta la nau i l’absis, amb una interessant estructura d’encavallades de dues bigues, sense travessera horitzontal. A l’absis i l’arc presbiteral les presumibles voltes originals han estat substituïdes per voltes de fusta. Al costat sud de l’arc presbiteral s’observa una important reforma dels paraments, on han desaparegut els brancals de l’arc, que encara són visibles al costat nord. A l’absis, la forma semicircular de la seva planta ha estat també molt retocada, i fa la sensació de presentar una doble curvatura, com si hagués estat concebut amb un doble arc presbiteral, circumstància que no podem confirmar, tot i que és improbable.

 

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana nord, al costat del camí, i és ornamentada amb un crismó esculpit en baix relleu, col·locat sobre la porta. Al seu costat, en la mateixa façana nord, s’obre una finestra quadrada de factura tardana, que presenta la peculiaritat de situar-se esbiaixada amb relació al pla del mur i de disposar d’un prolongament de la coberta, com un ràfec allargat, que aixopluga exteriorment el buit de la finestra. A l’absis se situen dues finestres de doble esqueixada: una central, paredada, i resolta en arc rebaixat, i una altra situada cap al sud, més regular, totes dues fetes amb carreus de pedra tosca, irregulars i mal treballats, com també ho és la motllura xamfranada que assenyala el ràfec original de la façana absidal. Aquests elements de pedra tosca destaquen en el
parament de reble de la resta de paraments, on és barregen, irregularment, peces de pedra llosenca i còdols granítics de riu, i en el qual destaca, sobretot, el sector de la façana nord on hi ha la porta, totalment executat amb carreus perfectament tallats i polits, de pedra granítica.

 

A la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya d’un sol ull amb fragments d’arrebossat de calç. Aquest tipus d’arrebossat devia ésser l’acabat dels paraments exteriors, com també dels interiors, com ho demostra l’absis, amb vestigis d’ombres de color d’impossible filiació en el seu estat actual.

 

En el seu conjunt, l’església de la Mare de Déu de les Neus és un bon exemplar de construcció rural del segle XII, en la qual més que dues èpoques o reformes, cal veure-hi la presència de dos tallers de constructors, un de més popular, fortament ancorat en la tradició constructiva, i un altre, més relacionat amb els tallers de picapedrers i escultors, que executà l’element més singular de l’edifici, dins la seva senzillesa, que és la porta, plenament integrada dins els corrents artístics que es produeixen a la vall d’Isil durant
el segle XII

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-la-neu-arreu.html

Quan al topònim Arreu:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3978