Cap al buit

Sort de les nits que m'has regalat,
sort dels dies que t'he estat pensant,
sort de tu, sort de mi... de l'atzar...

M'agrada el gust amarg de la cervesa,
si m'ho permets, et robo les paraules,
m'agrada el gust, encara més, si és amb tu.

Ets trista, ho sé, i no puc evitar
escriure't un vers, o un potser
esperançat per l'endemà.

Salta, valenta, cap al cel,
cap a la nit, cap a la mar,
salta, valenta, amb el vent.

Que jutgin, que ho facin,
que no mereixen sentència
i el fum... ja marxarà.

Sort de l'oblit, sort del record,
sort de Paris, sort dels petons,
i les llàgrimes que s'assecaran.

M'agrada la dolçor guardada als llavis,
la lluna plena reflectida a la retina,
m'agrada com sona en francès un t'estimo.

Salta, valenta, cap al res,
cap al tot, cap al sempre,
cap al mai,
empenta,
cap al buit que tinc
quan no et miro als ulls.