Cant a la fidelitat

Un relat de: edelweiss

Mai et trobaré, i
i com un càstig
et buscaré
sempre…
Angoixada…
T'ansío fidelitat
Mai tastaré el teu perfum
Mai sabré qui ets
Vull fer-te meva
i no puc
Només jo sé qui ets
perquè et porto molt a dins
Dins del meu cor
del meu esperit
de la esència de mi mateixa

Comentaris

  • Leela | 08-05-2007

    El títol del teu poema m'ha cridat l'atenció.
    M'ha agradat més però el poema en si. Sembla que estigui construit en dues parts. M'agrada especialment la primera part.
    Sobre com enfoquem el tema de la fidelitat, és una cosa molt personal en la qual no entraré, però m'agrada la idea que transmets amb el primer fragment del poema. La fidelitat com la 'veritat', aquell tipus de paraules que semblen trobar-se al final d'una assimptota a la qual no hi arribarem mai (i aquí està la gràcia!). Saps que mai la trobaràs però et sembla un càstig cercar-la...
    A la segona part de poema, fas una reflexió que també em sembla molt interessant: 'només jo sé qui ets'. Ets curiós perquè la idea que tenim de nosaltres mateixos és que efectivament nosaltres si que som fidels (o nosaltres si que tenim la veritat :-)). Potser com tu dius, l'essència és pensar això i en el fons saber que no és més que una paraula, un concepte de dubtosa necessitat.
    Respecte l'estructura del poema, dir-te que trobo que sobren els punts suspensius (però és una opinió que no tens perquè fer-ne cas); també li treuria les 'i'
    Aquí està el meu joc per dir-te que m'ha agradat el teu poema.

    Mai et trobaré
    com un càstig
    et buscaré. Sempre.
    Angoixada, t'ansio
    - fidelitat -
    Mai tastaré el teu perfum
    mai sabré qui ets
    vull fer-te meva i no puc.
    Només jo
    sé qui ets?
    (perquè et porto molt a dins)
    del meu cor
    del meu esperit
    de l'essència de mi.

    Petons!
    Leela

  • mai et trobare?[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-05-2007 | Valoració: 10

    la fidelitat no es innata al home
    normalment, dins la seva evolució i vida
    canvia, a vegades massa sovint.
    pero en l' aprenentatge de la vida,
    hi ha cosas que queden gravades, fidels ...

    ser fidel a una persona
    a uns principis, uns desitjos,
    ser fidel al cor , als sentiments ,
    i aconseguir-ho !,
    malgrat els paranys de la vida.

    malgrat que esclavita,
    la fidelitat es una fita,
    ....que existeix!

    excelent Edelweiss.

    Avet_blau

  • Molt be!!![Ofensiu]
    NASIO | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Malgrat que no estic d'acord amb el contingut del poema, el trobe excel·lent. Jo pense que la fidelitat va agafada de la mà del verdader amor. Una cosa sense l'altra ho trobe una mena de promesa monogàmica o alguna cosa semblant. De tota manera, no em faces massa cas.

    Gràcies per fer-me passar una bona estoneta!

  • trucido | 04-05-2007

    la fidelitat... com s'ansia, i quan es té, com de difícil per alguns és tractar-la bé...

    gracies, edelweiss, un altre cop

  • Yuna | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Sense ella ... cap relació te sentit .

    Txell

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de edelweiss

edelweiss

39 Relats

56 Comentaris

41054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Expressar sentiments m´allibera i si els puc compartir amb algú que em vulgui escoltar em sento millor .

Faig un bon esforç ja que la meva llengua materna es el castellà

L' edelweiss es una estranya flor que creix en llocs recòndits dels Pirineus i dels Alps .La seva aparent fragilitat només es un miratge ,ja que es una flor increiblement resistent que creix solitaria i lluny de altres flors . L' edelweiss no es pot agafar per qualsevol ,es necessita pujar molt alt per acosenguir-la .
Representa el honor ,el mon dels somnis i l' amor etern .
En el llenguatge de les flors , edelweiss vol dir :"escriu-me".
Sempre m ' he identificat amb ella :fràgil i forta al mateix temps .