Cercador
Canícula dominical
Un relat de: Fernando Cano Riudavets- Compartir:
Aquest matí dominical, orfe de plans i desfavorit d’amics, he marxat de casa per anar a refrescar-me a la piscina municipal. Feia molta calor i he pensat que em venia molt de gust.
En arribar, m’he adonat que no hi havia gaire ningú. He somrigut pensant que avui no em molestaran aquelles veus sorolloses dels nens ni les seves corregudes arran de piscina fent alguna entremaliadura.
Primerament, m’he dirigit a la zona de gespa artificial i allà he estès la tovallola. M’he jagut alhora que treia el meu llibre d’aquest estiu, un d’aquells que et submergeixen la retina per més voluminosos que siguin. Aleshores, m’he col•locat els auriculars del mp3 i he començat a escoltar una música relaxant i sedosa.
Abans de marxar, m’he obsequiat amb un darrer capbussament per desprendre’m de la suor humitosa i xafogosa que s’adheria al meu cos. Tot seguit he recollit els meus estris i he entrat als vestidors per prendre’m una dutxa ben freda. Quan estava a punt de sortir-ne, un noi d’uns trenta anys ha entrat i ha ocupat la dutxa del meu costat. Els meus ulls no han pogut evitar una mirada lasciva al seu cos que s’amagava darrera d’una tovallola de seda. Els nervis propis d’un noi adolescent a punt de conèixer l’amor i el plaer, m’han envaït i he hagut de dissimular de la millor manera per no ser descobert. I és que aquella figura apareguda del no-res, d’un metre vuitanta d’estatura, morena, amb el cabell curt i la barba retallada minuciosament, i amb un abdomen gairebé d’escultura grega que s’amagava darrera aquella maleïda tela, ha fet trontollar el meu terra de dalt a baix. Ell, mentrestant, ha fet gala d’un caminar harmoniós i esvelt com un cim, que m’ha engolit com un animalet petit i indefens.
Aleshores, mentre em debatia internament entre sortir com si res o allargar l’estada amb una aigua gèlida que queia sobre els meus cabells rossos i recorria les meves espatlles fins a escolar-se pels dits dels peus, s’ha desfet de la tovallola i els ulls s’han clavat en les seves natges poc bronzejades i, inevitablement, en el seu membre viril. Ell, que m’ha observat de ben a prop, ha obert l’aixeta de la dutxa i les gotes d’aigua han començat a caure. La meva mirada nerviosa ha contrastat amb el seu posat segur i seriós i això m’ha excitat més. De cop, m’he trempat i he envermellit de valent. Ell, que fins ara s’havia mostrat més aviat fred i esquerp, m’ha agafat per la cintura i m’ha petonejat mentre jo anava perdent el món de vista.
Aquest moment gairebé sublim, on he percebut la seva olor indescriptible i he assaborit lentament la dolçor dels seus llavis, ha estat interromput per la dona de la neteja que ha entrat i ens ha privat de la nostra intimitat, en una escena de la més tòrrida.
-Disculpi’m, haig de fer la meva feina - ha estat la seva única excusa mentre jo, avergonyit, l’he deixat anar amargament, he agafat la tovallola i de pressa m’he vestit. Mentre desapareixia, una frase em forma de pregunta m’ha desconcertat del tot.
- T’espero desperta? - ha ressonat com un mantra per les parets del vestuari mentre la dona es ficava a la dutxa i jo marxava furiós.
En arribar, m’he adonat que no hi havia gaire ningú. He somrigut pensant que avui no em molestaran aquelles veus sorolloses dels nens ni les seves corregudes arran de piscina fent alguna entremaliadura.
Primerament, m’he dirigit a la zona de gespa artificial i allà he estès la tovallola. M’he jagut alhora que treia el meu llibre d’aquest estiu, un d’aquells que et submergeixen la retina per més voluminosos que siguin. Aleshores, m’he col•locat els auriculars del mp3 i he començat a escoltar una música relaxant i sedosa.
Abans de marxar, m’he obsequiat amb un darrer capbussament per desprendre’m de la suor humitosa i xafogosa que s’adheria al meu cos. Tot seguit he recollit els meus estris i he entrat als vestidors per prendre’m una dutxa ben freda. Quan estava a punt de sortir-ne, un noi d’uns trenta anys ha entrat i ha ocupat la dutxa del meu costat. Els meus ulls no han pogut evitar una mirada lasciva al seu cos que s’amagava darrera d’una tovallola de seda. Els nervis propis d’un noi adolescent a punt de conèixer l’amor i el plaer, m’han envaït i he hagut de dissimular de la millor manera per no ser descobert. I és que aquella figura apareguda del no-res, d’un metre vuitanta d’estatura, morena, amb el cabell curt i la barba retallada minuciosament, i amb un abdomen gairebé d’escultura grega que s’amagava darrera aquella maleïda tela, ha fet trontollar el meu terra de dalt a baix. Ell, mentrestant, ha fet gala d’un caminar harmoniós i esvelt com un cim, que m’ha engolit com un animalet petit i indefens.
Aleshores, mentre em debatia internament entre sortir com si res o allargar l’estada amb una aigua gèlida que queia sobre els meus cabells rossos i recorria les meves espatlles fins a escolar-se pels dits dels peus, s’ha desfet de la tovallola i els ulls s’han clavat en les seves natges poc bronzejades i, inevitablement, en el seu membre viril. Ell, que m’ha observat de ben a prop, ha obert l’aixeta de la dutxa i les gotes d’aigua han començat a caure. La meva mirada nerviosa ha contrastat amb el seu posat segur i seriós i això m’ha excitat més. De cop, m’he trempat i he envermellit de valent. Ell, que fins ara s’havia mostrat més aviat fred i esquerp, m’ha agafat per la cintura i m’ha petonejat mentre jo anava perdent el món de vista.
Aquest moment gairebé sublim, on he percebut la seva olor indescriptible i he assaborit lentament la dolçor dels seus llavis, ha estat interromput per la dona de la neteja que ha entrat i ens ha privat de la nostra intimitat, en una escena de la més tòrrida.
-Disculpi’m, haig de fer la meva feina - ha estat la seva única excusa mentre jo, avergonyit, l’he deixat anar amargament, he agafat la tovallola i de pressa m’he vestit. Mentre desapareixia, una frase em forma de pregunta m’ha desconcertat del tot.
- T’espero desperta? - ha ressonat com un mantra per les parets del vestuari mentre la dona es ficava a la dutxa i jo marxava furiós.
