AMBIENTS DE TARDOR

Un relat de: Fernando Cano Riudavets
AMBIENTS DE TARDOR
Fulles esgrogueïdes, passes que crepiten, paisatges sublims. Tardor.
Una boira densa acaricia els arbres orfes i afligits per l’absència de les seves fulles. Tardor.
El vent de ponent allunya uns estornells fugissers en un ambient humit. Tardor.
El licor del raïm regalima lliscant per unes mans grosses i cansades, és temps de la verema. Tardor.
Melodies melancòliques que traspassen els murs del monestir en l'hora del rosari i les quals són acompanyades pel repicar monòton de les campanes del poble. Tardor.
Sota un cel de vímet naveguen les barques que solquen els cors dels enamorats que es lliuren en promesa a l’amor etern. Tardor.
I lentament fosqueja, s’encenen uns puntets diminuts que suren sobre l’aigua i es belluguen com vels de seda agitats per la marinada. Tardor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer