Cercador
Canèfora
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
i m'abraçava a la càlida esperança
que els teus ulls fabricaven amb l'aire;
sobtada brisa irisada, jugaves a ser
canèfora que m'oferia, amb joia blanca,
el pa daurat de la infinita calma.
per acabar adormit al teu sí de plata,
travessava mars d'immesurada fondària;
quan arribava al port de la teva pell salada
els teus ulls eren el far de l'enyorança,
i el meu cor era el cor d'Ulisses a la tornada.
Comentaris
-
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
Et tinc als favorits, des de fa temps[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 18-09-2008 | Valoració: 10
... i crec que mai no t'havia comentat.
Seré, per tant, molt breu: crec que aquest és un dels millors poemes que hi ha publicats aquí a RC.
Felicitats,
Antoni -
L'amor com a viatge[Ofensiu]franz appa | 23-03-2008
Fa poc llegia el relat de Vicent Adsuara, La vida com a viatge, que es pot llegir com a comentari a peu de pàgina de l'Ulisses -en cap manera ho dic pejorativament-, com ho és en una altra forma el teu deliciós poema. Un comentari a l'odissea, un discurs d'heroi grec que retorna a la seva Ítaca on l'espera l'ofrena més desitjada. Els herois podien compartir l'aventura, la victòria, la derrota, la mort. I en els camps de batalla potser somiavane amb els cossos que els esperaven a la llar. Aquelles canèfores: A l'antiga Grècia, noia de família noble que en certes cerimònies religioses portava al cap una cistella amb les ofrenes i els utensilis per als sacrificis. (copio la definició del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, que suposo que molts haurem de consultar).
Joia blanca, si de plata, far de l'enyorança...
Un sacrifici és una renúncia amb l'esperança del més gran dels guanys.
Una abraçada,
franz
-
Seguir les esdrúixoles[Ofensiu]deòmises | 22-03-2008 | Valoració: 10
porta perles com la teva, aquesta Canèfora és aigua per als ulls, com les seves rimes assonants que permeten il·luminar el camí de retorn del teu cor, amic Sergi.
Gràcies, d. -
Paradís perdut[Ofensiu]Dolça Parvati | 22-03-2008
Quin bell contrast, el d'aquell qui va envers algú per experimentar precisament l'acció inversa, la del retorn. Travesses aigües de nostàlgia amb aquest poema.
Ànim.
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775578 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44