Cançons a Clara

Un relat de: Campaner
I
En la foscor de la nit
Tallo el vent amb la paraula
L’altre costat de la taula
Vaig mirant de fit a fit
M’envaeix sobtat neguit
Cos, cara i pensament
El conjunt em para esment
Servidor coratge guanya
Un somriure no m’enganya
I em torna un home valent

II
Un xiscle, una riallada,
Una mirada furtiva,
“potser no és tan esquiva”
Penso d’una revolada
L’ombra nocturna trencada
La flama d’encenedor
Fa el món més entenedor
Fumejar d’un cigarret
Entre noltros, un secret,
Una espurna en la foscor.




III
La pluja ens mulla, humida
Foc calent ens va escalfant
Perquè prengui, vaig bufant
Talment com buf a la vida
Una il•lusió fora mida
Que parlant surt a la cara
Il•lusió innocent, encara,
Glop d’herbes, un acudit,
M’oblido de tot neguit
Ton somriure ja m’empara.

IV
Cançons, algun desbarat
Vitalitat m’abandona
Em costa ara ser persona
És aquí, el Son ha arribat
La gent ens ha abandonat
El meu món ja s’esvaeix
També Orfeu a tu et traeix
Tinc la ment massa dispersa
Ajornem nostra conversa
L’esperança defalleix




V
Somio que algú m’abraça
Que m’arriba una calor
Que m’infon un nou valor
M’empeny a donar una passa
Somiant hi tinc més traça
Un entrenament en va
El cor ho vol intentar
Però ho veu complicat
No hi està pas preparat
Perquè tu te’n vas demà.

VI
Un batec que m’acompanya
Ràpidament en el temps
Em pregunto què és que tens
Que el sentit comú enganya
Trona el cel que ja s’afanya
A ajudar-me a avançar
Plou i ens anem a amagar
A un souvenir obert
Ara sí que estic despert
I és ara, que et vull besar




VII
Sóc vergonya del meu cor
Massa tard, fuig l’ocasió
No perdo pas la il•lusió
Però sé que el temps és or
Per això ara em fa por
Quan em dius que sóc un cas
Tens raó, però què hi faràs
La tristor ja m’acarona
Tu te’n vas d’aquí a una estona
I després ja no hi seràs

VIII
D’aquí on som veiem el port
Il•luminat per un far
Estem asseguts a un bar
I jo haig de fer el cor fort
Quan ten vagis hauré mort
Ja no et puc mirar a la cara
Potser és que tinc una tara
T’ho dic amb sinceritat
Tinc por i estic espantat
Ja no et veuré mai més, Clara.



Comentaris

  • Simplement magnífic[Ofensiu]
    Andreu Miquel Ferragut Monserrat | 08-04-2013 | Valoració: 10

    Com ja saps, admir la teva obra i aquesta és la meva preferida. Salut perdut!

  • Eloi Miró | 07-04-2013 | Valoració: 10

    Força i molta expressivitat és el que em transmet aquestes cançons a Clara!
    Ets bo! Felicitats
    Salutacions
    Eloi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: