Atracció

Magnetisme, atracció
S’ajunten pols oposats
Com a sons ben entonats
Que creen una remor
Que te fa dormir millor
Com quan sents una presència
Que et relaxa la consciència
Que t’acaricia en dormir
I que t’ajuda a seguir
Complint una penitència

A la qual t’han condemnat
Quilòmetres de mar i terra
De fondàries i de serra
És just el que t’has guanyat
Per estimar, descarat
I esperes nit i dia
Que et surti una poesia
Que alliberi la tensió
Que te crea aquell amor
Desig, besos, fantasia...

Què deu ser aqueixa atracció
que diluvia i tu no et banyes?
Aquella que mou muntanyes
Per deixar pas a l’Amor
Sí, exacte, un passador
Un pont enmig de la mar
Perquè deixi travessar
Sentiments màgics, immensos
Tan forts, grans i tan intensos
Que de por s’han d’amagar

De por de la gelosia
D’un que vol el que no té
D’un que veu es Campaner
Obsessionat dia a dia
En musa i en poesia
obsessió, que és atracció
Obsessió que és devoció
Afició, gust, passió, anhel?
És tocar amb un dit al cel
És, sí, ho he dit, és Amor

Atracció física i de ment
Olfacte, vista i gust
Tacte oïda, per ser just
Orgasme de pensament
Que em fa patir de valent
I tornar-me pessimista
Que si ets atret per artista
Que viu lluny, quina batalla
Mil hores a la pantalla...
T’hi acabes deixant la vista

Amb una ganyota obscena
Mentre perds les facultats
Escrivint mots encertats
Però que paguen la pena
Mentres el cervell entrena
Deixa pas al sentiment
Atracció que fidelment
Com un ca has aconseguit
I m’imposes per despit
Fer un poema incipient

Si l’atracció tan immensa
Que sent tornàs poesia
Llavors sí que no hi veuria
Una gran planura extensa
De versos a la defensa
Teva i d’aquesta passió
Dels mots i la devoció
Que m’inspires estimada
Quedaries encegada
Per les forces d’atracció