cançó per a Paika

un poemet deliciós. feia dies que et volia llegir i quan em decideixo i miro els relats: 171! Mare de Déu! Així que, seguint un costum que he adoptat darrerament, te'n comento 4 de cop.
Aquest és tendre, curtet, preciós, tímid, no sé, dolç.
El conte per pensar és molt divertit, vinga caure i caure fins que li aconsellen canviar de vorera. I és que sempre fem el mateix.
Les dues cartes a Eloïsa són ben diferents. La segona és una poesia bonica, el noi li retreu a la noia haver-lo canviat i que ara el deixi. A veure si així aprèn la lliçó i no es deixa manipular mai més.
La primera és un assaig, una combinació de paraules que li fan un poema cubista. A mi m'ha agradat. Les paraules ens han sigut donades per expresar-nos amb elles. Una manera és embolicant-les.
Bé, t'aniré llegint... amb calma.

Una abraçada
Glòria

No necessita més paraules aquest poema, felicitats.