Cançó de bressol

A prop del finestral, el balancí
embadalida et poso a la falda.
Ulls d'espurnes brillants em miren,
rajos de sol que s'amaguen.

Amb una mà t'acaricio la cara,
la veu dolça t'acompanya el son.
Un somriure m'escalfa l'ànima,
esclat de tendresa enyorada.

Bressolo el teu son d'infant
dansa oscil·lant de la teva mirada.
A tocar dels teus dits
dolços somnis s'atansen.

Tendres llavis es mouen,
nostres sospirs que es confonen.
I des dels meus pits t'ofereixo
el meu amor de mare.