Cercador
CAN TORRABADELLA DE GRANOLLERS
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava la dita CAN TORRABADELLA des del final del carrer que Granollers dedica a Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885). L’edifici datat l’any 1899 , és obra de l’ arquitecte , Francesc Mariné i Martorell [ Barcelona, 1845 — Barcelona, 1902 ] – quan no s’indica la data, dia i mes del naixement i/o el traspàs,malgrat que surti a l’Enciclopèdia de ‘Barcelona’ les dades son estimades.
Se’m fa estrany veure escrit CAN en un àmbit urbà, tant com CAL en un àmbit rural i/o industrial.
Llegia de la descripció tècnica; Habitatge unifamiliar de grans proporcions amb planta soterrani, planta baixa i pis que forma cantonada a la que fou antiga carretera , avui carrer d’Anselm Clavé, eix principal de la ciutat i obert a la plaça de Barangé amb un pati-jardí limitat per una tanca que segueix el sòcol de la façana.
És l'edifici de llenguatge eclèctic més singular de la ciutat.
La composició de les façanes és simètrica amb una tribuna circular a la cantonada amb coberta de pavelló octogonal tancada amb estructura metàl•lica i vidre acolorit a la part superior, que constitueix l'element més significatiu de l'edifici.
La façana principal està composada a partir de tres eixos, trobant-se la porta d'accés al central, on destaca un frontó molt treballat amb la data "1900", que marca el centre superior de la construcció.
Els buits són de composició vertical emmarcats amb dintell pla i guardapols. El tractament de les façanes descansa sobre el sòcol de pedra que constitueix el basament i la tanca del patí-jardí. Les plantes baixa i primera es tracten amb estuc amb especejament de carreus. La coronació de l'edifici es resol amb molt d'èmfasi amb un element que incorpora el fris, la cornisa i la balustrada així com el frontó que assenyala el portal d'entrada situat al carrer d'Anselm Clavé. D'altra banda, destaca a l'interior el treball de fusteria i el mobiliari. L'accés a la porta principal des del carrer es fa mitjançant una escala, destacant d'aquest espai l'artesonat i els motius vegetals esgrafiats a les parets. Resulta d'interès a tota la casa tot el treball de reixes (. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers ) i els elements decoratius de caràcter clàssic
Granollers té molt a ‘viure’.
Se’m fa estrany veure escrit CAN en un àmbit urbà, tant com CAL en un àmbit rural i/o industrial.
Llegia de la descripció tècnica; Habitatge unifamiliar de grans proporcions amb planta soterrani, planta baixa i pis que forma cantonada a la que fou antiga carretera , avui carrer d’Anselm Clavé, eix principal de la ciutat i obert a la plaça de Barangé amb un pati-jardí limitat per una tanca que segueix el sòcol de la façana.
És l'edifici de llenguatge eclèctic més singular de la ciutat.
La composició de les façanes és simètrica amb una tribuna circular a la cantonada amb coberta de pavelló octogonal tancada amb estructura metàl•lica i vidre acolorit a la part superior, que constitueix l'element més significatiu de l'edifici.
La façana principal està composada a partir de tres eixos, trobant-se la porta d'accés al central, on destaca un frontó molt treballat amb la data "1900", que marca el centre superior de la construcció.
Els buits són de composició vertical emmarcats amb dintell pla i guardapols. El tractament de les façanes descansa sobre el sòcol de pedra que constitueix el basament i la tanca del patí-jardí. Les plantes baixa i primera es tracten amb estuc amb especejament de carreus. La coronació de l'edifici es resol amb molt d'èmfasi amb un element que incorpora el fris, la cornisa i la balustrada així com el frontó que assenyala el portal d'entrada situat al carrer d'Anselm Clavé. D'altra banda, destaca a l'interior el treball de fusteria i el mobiliari. L'accés a la porta principal des del carrer es fa mitjançant una escala, destacant d'aquest espai l'artesonat i els motius vegetals esgrafiats a les parets. Resulta d'interès a tota la casa tot el treball de reixes (. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers ) i els elements decoratius de caràcter clàssic
Granollers té molt a ‘viure’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.