CAN GURRI DE LLIÇA D’AVALL

Retratava aquesta masia de planta basilical, amb planta i dos pisos, la porta d'entrada presenta una volta de pedra formada per tretze dovelles i coberta a dues vessants.



La part davantera de la casa està circumdada per un mur de protecció d'una alçada d'uns 2m te una porta d'entrada coberta amb un voladís de fusta a la llinda de la qual hi ha un escut, una inscripció malmesa però encara es pot llegir al centre IHS i a la dreta "LIAS 8 VURRI" sota la data 1594



Les finestres de la façana són adintellades i algunes presenta una senzilla motllura superior. Als laterals, les finestres més amples estan a la part baixa, mentre que les del pis són més estretes. Finestra situada a la façana, a mà dreta. Feta de pedra, té una estructura quadrangular amb restes de motllures als costats.

Finestra situada a la paret O.. A la part superior trobem un relleu amb una creu sobre un calze. Unes ornamentacions a banda i banda semblen voler imitar unes serps. A la part dreta hi ha una edificació afegida, més moderna.

Dins el pati trobem un petit porxo a mà dreta, i un pou a mà esquerra, molt a prop de l'entrada de la casa. Les parets estan fetes amb pedra i encara que es veu renovada en gran part, actualment està abandonada. Es conserva també part de l'era.

Can Gurri fou una de les masies de Lliçà, que conjuntament amb d'altres de Parets formaren una associació per explotar la mina d'aigua dels "Set Socis" que neix a Lliçà d'Amunt i passa per Lliçà d’Avall fins arribar al Pla de Can Pepet.

Dels set, hi havia quatre propietaris que tenien la seva finca a Parets: La Marineta, Can Gosch, Can Pla i Can Romeu.



Retratava també els pous de glaç; la seva existència, aquí i en terres encara més baixes, ens confirma que certament el planeta viu un període d’escalfament; tant cert com que menteix el Rei Juan Carlos quan diu que mai se’ns ha obligat a enraonar en ESPAÑOL, i se’ns ha prohibit amb violència – fins en ocasions amb la mort – l’ús de la nostra llengua, el català. La situació de la Monarquia avui, té una clara relació amb aquesta mentida que el Rei va dir, amb plena consciència de que no deia la veritat.