Camps al novembre

Avui he gaudit passejant per aquests camps i boscos, i potser ha estat com a premi que he trobat alguns bolets, segurament m’han esperat en aquestes dates ja tant avançades per que jo els pogués agafar.
El camp estava preciós, la pluja de la nit anterior feia que els colors fossin més vius que mai, l’olor a terra humida i el brillar dels solcs acabats de llaurar, junt amb l’aire pur i la llum neta d’aquell sol, de finals de novembre una mica tímid però brillant, feia que donés gust passejar.
Allà a la vora hi havia un ramat, aviat hauria d’emigrar a terres més càlides, però ara encara donava al paisatge aquell punt de vida. Algun corb voletejava pel damunt, deurien pensar que on mengen les ovelles ells també hi trobarien quelcom.
Els pins alts i majestuosos plens com sempre del seu ramatge i fullatge verd contrastaven amb algun arbre de fulla caduca que groguenca s’anava envellint fins arribar a caure.