Camins...

Camí avall terres i fangs
camí avall olors a cendra
desolació , tristesa i plors
camí avall suors i sangs .

Trepitjant vells somnis
de tots aquells que ahir
varen deixar-hi petjades
unes dolces,altres amargues .

Coronant vells cims
d'escorça corcada ,
aigües estantisses
de filosa aparença
i beuratge màgic
a tanta inconsciència .

Camí avall .....màgic
vorejant una incertesa
foscor , trencadissa
que ens dur per ignots
i feréstecs camins
replens d'angoixa
assaonada i llibertina .

Per gronxar-nos udolant
de la frescor malaltissa
i polsegosa que mil petjades
no fan que s'ofegui cap ideal
ni que trontolli nostra aparença .