Camins

Un relat de: andreums

Camins plens de roselles
camins plens de precipicis
camins vers totes parts.

Arbres caiguts
herba glaçada
roques amb escorça trencada
precipicis infinits.

No he de mirar enrrere
vers aquell camí;
no he de caure
en aquelles coses
aquells records,
han de marxar.

Camins cap al cim
camins cap enlloc;
sempre per tornar enrere
hi ha un camí.

El meu cor em guiarà
espero que no torni enrere,
espero que vagi endavant
espero, al cim un dia arribar.

Direccions infinites
es pon el sól
el meu cor ha de decidir-se ja;
no puc esperar.

S'ha amagat el sól.
Cor guiam en aquesta foscor!
No vull tornar enrrere,
vull avançar;
cor guiam endavant!

Estic perdut entre dos vessants,
amb el cor fet malbé
amb llàgrimes dia darrere dia.

Cor meu
meu cor, endavant,
que a sobre dels núvols hem de ser,
i allà dalt,
tot és clar,
allà dalt una rosella vermela hi és.

La lluna es veu,
reflexada en les meves llàgrimes.

Les nits pasen,
i al cim no arribo.

Allà dalt només
una petita rosella vermella m'acompanya.

Solitud dins del meu cor
vull escampar-te
amor necessito.

Cor meu, deixa de plorar,
meu cor, deixa d'enyorar.

Al cim hi arribarem
a dalt hi serem
però només per aquell llarg camí.

11/09/2007
15:25:20
Alfara del Patriarca

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València