Cercador
Camino sola i sento a frec de pell
Un relat de: Llibre- Compartir:
CAMINO SOLA I SENTO A FREC DE PELL
la gelor de la presència absent.
Cerco arreu i pregunto on és ell,
on és l'home per qui ploro, rabent.
El tacte de les puntes dels teus dits
i el contacte d'un petó d'amics
han alimentat aquest foc valent
que dubta i s'apaga... també s'encén!
Rebo amb ulls oberts la teva imatge
i els tanco fort per descansar la ment
...i els tanco fort per negar-me el plor.
He creat per a nosaltres un paisatge
on no hi mancarà cap sentiment,
on podrem estimar-nos, tu i jo.
(1992)
Comentaris
-
Quan no es pot oblidar algú...[Ofensiu]Xanxaneta | 27-04-2005
...encara que es vulgui. I el sentim i el veiem i el notem, encara que sigui lluny. És una sensació que segurament han sentit moltes persones, però trobo que tu l'has sabut descriure molt bé en aquest poema. Que és tendre i ple de soledat i a més a més té una rima bonica que no és gens forcada.
M'agrada com escrius!
Cèlia -
Bonic..[Ofensiu]AINOA | 21-02-2005 | Valoració: 10
D'una amistad has creat un mon d'amor, omes per tu i per ell, es precios, encara que nomes visqui en els teus somnis. Un petonas noia.
-
Gràcies...[Ofensiu]Llibre | 29-11-2004
pel comentari.
LLIBRE -
Escrius mol be.[Ofensiu]MG & AS | 28-11-2004 | Valoració: 10
Es un poema molt macu. Jo no se gaire de poesía, i per aixos es l'unica que me atrevit a comentar.
Graçies pel teu comentari, es el primer que em fan, i a mes es precios.
l´Autor
160 Relats
1347 Comentaris
288684 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Hola a tothom!Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?
Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea
Sílvia Romero