Camino per la teva pell

Camino per la teva pell
dibuixant constel·lacions
i fent-me fonedís sota les ones,
que et recorren en silenci.
T'has begut el mar,
però la teva boca em crema
i m'encen dolçament
i em faig cendre
i confettis de colors
i navego a la teva llengua
com un ictineu,
aprenent la geografia
de la teva gola.
El món s'atura en un silenci
al que li han caigut els mots
i els sonses lliguen
i es texeixen fent-se melodies
mentre el teu sexe
nia als meus llavis
i tu arreles dintre meu.
Tot és fosc
i de colors.
Tot és somni
i realitat.
Com les paraules que encriptes a la meva esquena,
com els teus ulls buscant-me,
com la llum que s'escola per la finestra
per recordar-me que tot és cert.

I esclato
esclato ràpid,
com una fiblada,
com la primavera,
i tot desapareix, tret del teu cos,
que s'ha fos amb la meva carn
i amb el meu record,
fent-se l'amo del meu desig
i de les meves paraules