Cercador
Camino lentament, sense pressa ...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Camino lentament...
sense pressa,
sota l´ombreig negre
d´ales invasores.
Camino lentament...
sense armes,
petjant aquesta Terra,
sota la qual,
quatre barres de sang
desperten somnis de llibertat.
Camino lentament...
sense trepitjar les flors
que m´anuncien
que ja és a prop
la PRIMAVERA!
Camino lentament...
sense pressa.
Comentaris
-
Sí.....[Ofensiu]Ze Pequeño | 17-04-2006 | Valoració: 9
És un poema melangiós. Caminant, lentament, i anar fent via. Sense despertar la terra del seu somni de llibertat.
Sense armes, només amb el cor a la mà. Sense trepitjar les flors que anuncien una nova primavera.
Un barret per vós, ple d'ales blanques.
Salz. -
sense pressa[Ofensiu]silvia_peratallada | 28-12-2004 | Valoració: 9
sense pressa, anem arrelant
sense pressa, pas a pas,
anem forjant camí
destruÏnt l'asfalt
que ens contamina les flors
de la victòria
pas a pas...
molt bonic!!!
Bon any nou!! una abraçada!!
salut i revolta
Valoració mitja: 9
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305654 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )