Camino i et sento...

Un relat de: free sound
Cal que digui el que sento,
Ara més que mai.
Mai ningú havia fet remoure el meu jo
I mai havia tingut tantes ganes de lluitar per ningú.
No puc abandonar,
Oblidar tampoc vull.

I sé que ets difícil.

És per això que es fa més atractiu.
Trobar-te o sentir-te, estimar-te o somniar-te.

Senzillament ets tu,
Et deixo temps, tot el que necessitis.
No et vull ara, aquí i sempre
Tot ha de ser suau.
Obro els ulls... i encara et sento.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: