Caminem

Un relat de: Guspira

Viatger esgotat de llunes plenes,
de ciutats remotes, d'indrets màgics,
viatger de dolces primaveres,
de virginals paisatges, d'estels de plata.
Seguiràs el camí, seguiràs perdent
la mirada en la llunyania
de l'horitzó d'un món desconegut,
de noves sensacions, de nous tresors.
Tresors amagats al rerafons de paraules,
sota les pedres del senderol que travesses
fent, de cada pas, una nova coneixença,
un cau on dormir quan arribi la nit.
Un cau on somriure a cel obert,
on els amics són ànimes companyes,
i els amors neixen a l'ombra d'un glop
de dolça absenta, de sagnant plaer.
I els ulls revifen vida i il·lusió,
i les rialles de les nits al ras
no aturaran mai aquest camí,
d'un viatger que no es cansarà
de viatjar, de caminar, de somiar...

Comentaris

  • Sempre[Ofensiu]
    tardors | 25-02-2006

    viatjant, sempre endavant... com a únic sostre la lluna, els estels, saps que mai t'abandonen i que sempre són allà, que et guiaran al llarg del camí; tan de bo fos sempre nit...
    Fa una estona que et llegeixo, revelador, fascinant, amb naturalitat i semzillesa fas que no em quedi indiferent, sàpigues que et seguiré llegint, i per cert, gràcies per el teu comentari ;)

    Tardors.

  • uauuuuuu[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 14-02-2006

    estàs que et surts, ehhhhh
    ànims, viatger....sempre amb un somriure!!!!!
    muakssssss