Camí de Ronda

Fa uns dies amb l'arribada de la primavera i gaudint d'un dia assoleiat vaig decidir fer una passejada. Sent de Sant Feliu i aprofitant el privilegiat paisatge que ens envolta vaig escollir el camí de ronda que va de S'agaró a la platja de la Conca. Entorn de indescriptible bellesa (com tants d'altres de la Costa Brava) passejar per ací és un exercici d'espiritualitat, una cura d'estrès; com un camí que et transporta al món de la natura, de la calma...
Trobo que aquests "petits" plaers tant reconfortables no haurien d'estar vetats a cap ésser humà. Ho pensava a mesura que anava pujant i baixant les escales que hi ha durant tot el recorregut.
Desgraciadament aquest camí de ronda, reformat recentment, no deixa de ser una de tantes barreres arquitectòniques per aquells que passegen en cadira de rodes.
És vergonyós, aquestes alçades, que se li privi algú de quelcom tan simple com poder accedir a un camí públic.
Em sento impotent davant la sensació de no poder compartir amb tothom aquest petit plaer de la vida.
L'home forma part de la naturalesa, però, forma part la naturalesa de "tots" nosaltres?