calma...

Els monstres ens demanen calma.

Ens eduquen per triomfar
i ens omplen d'infarts, de gastritis
i migranyes.

Amb una promesa a la mà,
ens demanen calma:

"Això canviarà..."

I cau el sostre
damunt els nostres somnis,
perdem el cul
per un frigorífic buit de menjar
i una enciclopèdia buida de saber.

Calma, ja ho tenim tot:
l'odi prenent el sol, la lluita
dormint amb qualsevol
i una cervesa i un cafè...

Ens ofereixen una guerra neta
i un sexe segur
i ens diuen fills de puta
quan no hi ha una càmera a prop
i no ho veu ningú.

Hem abandonat la lupa, el bisturí,
els àcids, la navalla, la xeringa,
el llapis, les dents, les ungles
i la saliva...
i hem entrat en la seva guerra neta,
d'un pis amb hipoteca
i sexe segur...

No hi ha problema:
la mitjana de vida s'allarga,
hi ha més temps per pagar,
calma.

Hi ha dies
en que el cel és un flash,
Déu pren fotografies.
Després plora i plou...
alguns dies.

Els monstres ens demanen calma...

Demà,
demanaran un minut de silenci
per les nostres ànimes.

Descansem en pau.
"Això canviarà..."

Calma...