Calent, calent ( Dansant a mitjanit IV )

Un relat de: Guspira

Calent, calent,
bufa el vent de ponent...

La nit... immens silenci,
la lluna... dolça veu,

Ànima i desig, retrobats.

Valent, valent,
crida el nen, crida el vell...

La nit... nou amor,
la lluna... cau de passió,

Ànima èbria, desig febril.

Dansant, dansant,
la foguera cremant,

i jo,

dansant, dansant,
sobre les aigües del llac,

i tu,

cantant, cantant,
sobre els núvols del mar...

... a mitjanit.

Comentaris

  • Encisador[Ofensiu]
    eternasomiadora | 30-08-2005 | Valoració: 10

    Be, jo tambe mentre llegia ta poema e tingut la sensacio que de fons nava cantant una canço, m'agrada la combinacio de paraules, i fins i tot le trobat divertit i encisador. Que vagin molt be les vacanses!!

  • dansant...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-08-2005

    Melòdic i original poema, semblant a un cant, potser un conjur. La dansa que l'acompanya deixa anar el cos i el cap lliurement, entre les somnis i la realitat, per camins que encara no estan escrits.
    Ai, que se me'n va l'olla! Jo també em sento dansar molts cops quan menys m'ho espero, escoltant l'udol del vent i els meus propis batecs.
    A la teva edat queda una mica més adient i menys exaltat, però que hi farem, cadascú és com és...

    Apa, passa-t'ho bé i fins a la tornada!