Cercador
Calent, calent ( Dansant a mitjanit IV )
Un relat de: GuspiraCalent, calent,
bufa el vent de ponent...
La nit... immens silenci,
la lluna... dolça veu,
Ànima i desig, retrobats.
Valent, valent,
crida el nen, crida el vell...
La nit... nou amor,
la lluna... cau de passió,
Ànima èbria, desig febril.
Dansant, dansant,
la foguera cremant,
i jo,
dansant, dansant,
sobre les aigües del llac,
i tu,
cantant, cantant,
sobre els núvols del mar...
... a mitjanit.
Comentaris
-
Encisador[Ofensiu]eternasomiadora | 30-08-2005 | Valoració: 10
Be, jo tambe mentre llegia ta poema e tingut la sensacio que de fons nava cantant una canço, m'agrada la combinacio de paraules, i fins i tot le trobat divertit i encisador. Que vagin molt be les vacanses!!
-
dansant...[Ofensiu]ROSASP | 16-08-2005
Melòdic i original poema, semblant a un cant, potser un conjur. La dansa que l'acompanya deixa anar el cos i el cap lliurement, entre les somnis i la realitat, per camins que encara no estan escrits.
Ai, que se me'n va l'olla! Jo també em sento dansar molts cops quan menys m'ho espero, escoltant l'udol del vent i els meus propis batecs.
A la teva edat queda una mica més adient i menys exaltat, però que hi farem, cadascú és com és...
Apa, passa-t'ho bé i fins a la tornada!
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161197 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74