Cercador
Cada racó de la teva casa
Un relat de: Fiorenza- Compartir:
Recordo quan us van donar les claus, les teves primeres gallines, els llocs on fèiem l'amor i l'olor amb ressò de muntanya.
Recordo l'incendi, les nits amb amics i on miràvem les estrelles.
Recordo els dies dolents, els dies bons i sobretot els dies normals, perquè per molt que estar amb tu signifiqués caminar sobre agulles alhora em feies sentir estimada i viva. Ho recordo tot de manera ordenada entre els fils del meu cap encara despentinats.
On ets? Et veig amb els ulls, però ja no sé que penses. No vull intentar saber-ho perquè sé que em trencaria saber que continues pensant que l'únic dolor vàlid és el teu.
Abans et cantava abans d'anar a dormir, però encara m'escoltes. Estem pels prats verds i em dones una abraçada, veig que encara tremoles, però aquelles nits ja estan passades.
Ja no ens veurem, estaràs més sana, t'hauràs desfet de la venjança, i només falta mirar amunt, patir en silenci és millor que patir amb tu.
Comentaris
-
. nostàlgia[Ofensiu]Atlantis | 14-04-2025
Un relat nostàlgic d’uns moments que han passat. Ben expressats els sentiments que deixes per escrit. .
Pel comentari anterior dius que ets molt jove, jo també me n’alegro que participis i t’animo a continuar escrivint i aprenent.
A la pàgina hi ha el costum de no contestar els comentaris en el mateix text. Si vols agrair i/o aclarir alguna cosa, has d’anar a buscar els relats del que t’ha comentat i fer-ho allà. Són les normes. Ja t’hi aniràs acostumant.
Benvinguda i ànims!!!
-
Gràcies![Ofensiu]Fiorenza | 13-04-2025
Sí, fare 20 d'aquí res, em vaig apuntar aqui per poder compartir anònimament els meus relats, amb un pseudònim. I potser et sorprèn, però molta gent de la meva edat escriu, el que passa és que no s'hi parla tant entre els joves. Al final del dia es una manera de posar-li paraules reals a les nostres emocions, i a mi em va bé deixar-ho anar.
Moltes gràcies Rosa!
Fi -
Balança[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-04-2025
Caminar entre agulles i cotó és desconcertant, els dubtes comencen a aflorar, i et sents perdut. L'exercici de la balança és molt efectiu, i la decisió està presa. Patir en silenci, és millor que patir amb tu. Aquesta frase representa molt bé de quin costat pesa més. He llegit en un comentari, que aviat faràs vint anys, quan me n'alegro que una veu tan jove estigui entre nosaltres, és un alè d'aire fresc.
Endavant Fiorenza!
Bon cap de setmana.
Rosa.