Cada llavor te la seva vida !

Cada llavor te la seva vida !

Depèn !,
de la llavor, (de la persona)
i d'on caigui;
de la fortalesa que tingui la llavor
i de la terra que l' aculli.

He vist llavors fortes,
que han germinat en terra pobre, mancada d' aigua,
i han esdevingut fràgils dèbils, malaltissos.

Altres llavors petites i dèbils,
Han trobat bona terra , humitat i sol,
han esdevingut persones fortes en creixement intens.

Ningú pot triar la força de la llavor,
I molt poc el sòl on néixer i créixer,
es l' atzar , els gens , la sort,
però també l'esforç, la tenacitat, el sacrifici,
que omplen de vida a les persones,
o be patiments i mancances.

S'esforça sovint amb voluntat la llavor fràgil,
i s'adorm amb droperia la llavor forta;
i totes dues es troben amb els anys,
una ha lluitat amb desfici per créixer, per ser,
l' altre s'ha repenjat en la sort de la vida,
per arribar al mateix lloc.

Però de sobte,
el temps canvia, la sequera ho aclapara tot,
i la llavor forta s'enfonsa, emmalaltint de mort,
culpant a la sequera de la seva ruïna.

La llavor dèbil, continua creixent,
Com sempre, amb esforç i constància,
i arriba a la vellesa, com una digna lluitadora, feliç,
doncs ha sabut guanyar-se la Salut i la Vida.

Avet_blau