Cercador
Ç
Un relat de: chimay- Compartir:
AHGNOIUDYOBF, va llegir a la cullera abans d'introduir-la novament al plat. En Pep acostumava a construir paraules amb les lletres de la sopa abans d'empassar-les. Quan no li en sortia cap llençava el contingut de la cullera al plat i tornava a començar. GLDNITUO, doncs... LONGITUD! i es va empassar la cullerada.
El temps mig de deglució d'una sopa sencera oscil·lava entre una i dues hores però la mare d'en Pep ho suportava amb paciència esperançada que algun dia aquesta habilitat seria útil al nano. Després de quatre o cinc canvis de marca de pasta (a en Pep li semblava que alguns fabricants no s'esmerçaven en repartir les quantitats de lletres de manera proporcional segons la importància del caràcter), semblava per fi que les paraules fluïen dins la cullera com si d'un llibre líquid es tractés.
Un vespre, després de sopar, en Pep estava més excitat del normal. La mare ja dormia davant de la tele feia una hora mentre ell acabava, i la va anar a despertar.
No hi ha la Ç, no hi és!
Efectivament, ho van anar a comprovar i en el paquet restant no hi era pas tampoc. En Pep era incapaç de construir paraules tant importants com Puça o Calçotada, estava realment furiós.
L'endemà van anar directes a la botiga de queviures a comprar paquets de la competència. Al fer una ullada minuciosa la decepció va ser total, cap d'ells contenia la Ç.
La mare, decidida com era, va escriure de seguida a les respectives companyies una carta de protesta que feia:
"Estimat proveïdor de pasta seca multiforme, ens hem adonat de la manca de lletra Ç en la
varietat "Sopa de lletres" de la seva gama de productes. Poso al seu servei aquesta informació
per tal que puguin corregir el més aviat possible aquest desajust pel be dels consumidors.
Atentament, una compradora habitual."
Els dies van passar amb en Pep ensopit, trobava a faltar mots com Calçador o Plaça, fins i tot més d'un dia es va conformar en prendre sopa “maravilla” i construir només punts suspensius.
A la setmana però, va arribar la resposta, una sola companyia va donar la cara amb una carta curta i formal:
"Estimats clients, ens hem vist obligats a suprimir la lletra a la que fan referència degut a ajustos pressupostaris. Estem conven uts però que gaudiran igualment d'altres lletres més majoritàries, igualment saludables i nutritives.
Una forta abra ada , Pastes Ganses S.A.”
Al dia següent, un dissabte, la mare d'en Pep es va aixecar més aviat tard, va fer una ullada a l'habitació d'en Pep i allà no hi era pas. En canvi, de la cuina venia una fressa estranya. Al entrar-hi va veure a en Pep amb un ganivet a les mans, i una bossa de sopa de lletres esparracada a sobre el marbre.
Si tallo les Q per la part dreta ens queda molt semblant a una Ç. Va dir en Pep tot il·lusionat.
No et quedaràs sense la Q? Va replicar la mare.
S'haurà d'ajustar la quantitat mesclant dues bosses.
La mare es va seure a una cadira i es va quedar observant el seu fill una estona entre sorpresa i preocupada. Després es va aixecar, va obrir el calaix, va agafar un ganivet i es va posar a tallar Q's.
Aquell mateix dia, per dinar, en Pep va entomar la primera cullerada a la sopa, SEÇPEARENARV.
Doncs està clar!, PERSEVERANÇA.
El temps mig de deglució d'una sopa sencera oscil·lava entre una i dues hores però la mare d'en Pep ho suportava amb paciència esperançada que algun dia aquesta habilitat seria útil al nano. Després de quatre o cinc canvis de marca de pasta (a en Pep li semblava que alguns fabricants no s'esmerçaven en repartir les quantitats de lletres de manera proporcional segons la importància del caràcter), semblava per fi que les paraules fluïen dins la cullera com si d'un llibre líquid es tractés.
Un vespre, després de sopar, en Pep estava més excitat del normal. La mare ja dormia davant de la tele feia una hora mentre ell acabava, i la va anar a despertar.
No hi ha la Ç, no hi és!
Efectivament, ho van anar a comprovar i en el paquet restant no hi era pas tampoc. En Pep era incapaç de construir paraules tant importants com Puça o Calçotada, estava realment furiós.
L'endemà van anar directes a la botiga de queviures a comprar paquets de la competència. Al fer una ullada minuciosa la decepció va ser total, cap d'ells contenia la Ç.
La mare, decidida com era, va escriure de seguida a les respectives companyies una carta de protesta que feia:
"Estimat proveïdor de pasta seca multiforme, ens hem adonat de la manca de lletra Ç en la
varietat "Sopa de lletres" de la seva gama de productes. Poso al seu servei aquesta informació
per tal que puguin corregir el més aviat possible aquest desajust pel be dels consumidors.
Atentament, una compradora habitual."
Els dies van passar amb en Pep ensopit, trobava a faltar mots com Calçador o Plaça, fins i tot més d'un dia es va conformar en prendre sopa “maravilla” i construir només punts suspensius.
A la setmana però, va arribar la resposta, una sola companyia va donar la cara amb una carta curta i formal:
"Estimats clients, ens hem vist obligats a suprimir la lletra a la que fan referència degut a ajustos pressupostaris. Estem conven uts però que gaudiran igualment d'altres lletres més majoritàries, igualment saludables i nutritives.
Una forta abra ada , Pastes Ganses S.A.”
Al dia següent, un dissabte, la mare d'en Pep es va aixecar més aviat tard, va fer una ullada a l'habitació d'en Pep i allà no hi era pas. En canvi, de la cuina venia una fressa estranya. Al entrar-hi va veure a en Pep amb un ganivet a les mans, i una bossa de sopa de lletres esparracada a sobre el marbre.
Si tallo les Q per la part dreta ens queda molt semblant a una Ç. Va dir en Pep tot il·lusionat.
No et quedaràs sense la Q? Va replicar la mare.
S'haurà d'ajustar la quantitat mesclant dues bosses.
La mare es va seure a una cadira i es va quedar observant el seu fill una estona entre sorpresa i preocupada. Després es va aixecar, va obrir el calaix, va agafar un ganivet i es va posar a tallar Q's.
Aquell mateix dia, per dinar, en Pep va entomar la primera cullerada a la sopa, SEÇPEARENARV.
Doncs està clar!, PERSEVERANÇA.