Cercador
C ANÒNICA DE SANTA MARIA. VILABERTRAN. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem tard , la Maria Jesús Lorente Ruiz però, és particularment benèvola amb aquesta afecció meva que de vegades ratlla amb l’obsessió, i ens aturàvem a retratar la canònica de Santa Maria de Vilabertran, que fou erigida al lloc d'una anterior església dedicada a Santa Maria documentada entre el 954 i el 986, fundada per Pere Rigald; l’any 1060 s’hi aplegà una comunitat de clergues que adoptaren la regla de Sant Agustí vers l'any 1080.
L'església, començada cap a aquesta darrera data, fou consagrada el 1100 pel bisbe de Girona, Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111), que manà la construcció d'un baptisteri i concedí el dret de sepultura a més de confirmar els delmes, primícies i altres drets que tenia el monestir.
Durant el segle XIV s'altera la construcció romànica de l'església bastint la capella funerària dels Rocabertí, adossada al braç nord del transsepte al segle XIV.
En el segle XV, l'abat Antoni Girgós (1410-1424) va fer construir el palau abacial, féu fortificar el cenobi i construí la torre del Rellotge.
L’any 1592 la canònica fou secularitzada i convertida en col•legiata regida per un arxiprest.
Durant el segle XVIII es van afegir al flanc nord de l'església, la capella dels Dolors i la sagristia nova.
A finals del segle XVIII, arran del saqueig de les tropes franceses (1794) durant la Guerra Gran es va perdre l'arxiu i la biblioteca.
Amb la desamortització del 1835 totes les dependències, tret de l'església, passaren a mans de particulars, i patiren un important procés de degradació.
La recuperació del cenobi començà el 1941, després que l'any 1930 era declarat monument nacional. Entre el 1948 i el 1955 sota la direcció de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueres 1898-1978), es realitzaren les primeres obres de restauració, centrades en l'església, i que malgrat la seva correcció comportaren l'enderroc de part de l'obra de fortificació del segle XV. El Palau Abacial i les restes de fortificacions han quedat especialment protegides per la Llei 16/85 del "Patrimoni Histórico Español".
Entre el 1980 i el 1991 es procedí a una intervenció integral del conjunt monàstic, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'església, començada cap a aquesta darrera data, fou consagrada el 1100 pel bisbe de Girona, Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111), que manà la construcció d'un baptisteri i concedí el dret de sepultura a més de confirmar els delmes, primícies i altres drets que tenia el monestir.
Durant el segle XIV s'altera la construcció romànica de l'església bastint la capella funerària dels Rocabertí, adossada al braç nord del transsepte al segle XIV.
En el segle XV, l'abat Antoni Girgós (1410-1424) va fer construir el palau abacial, féu fortificar el cenobi i construí la torre del Rellotge.
L’any 1592 la canònica fou secularitzada i convertida en col•legiata regida per un arxiprest.
Durant el segle XVIII es van afegir al flanc nord de l'església, la capella dels Dolors i la sagristia nova.
A finals del segle XVIII, arran del saqueig de les tropes franceses (1794) durant la Guerra Gran es va perdre l'arxiu i la biblioteca.
Amb la desamortització del 1835 totes les dependències, tret de l'església, passaren a mans de particulars, i patiren un important procés de degradació.
La recuperació del cenobi començà el 1941, després que l'any 1930 era declarat monument nacional. Entre el 1948 i el 1955 sota la direcció de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueres 1898-1978), es realitzaren les primeres obres de restauració, centrades en l'església, i que malgrat la seva correcció comportaren l'enderroc de part de l'obra de fortificació del segle XV. El Palau Abacial i les restes de fortificacions han quedat especialment protegides per la Llei 16/85 del "Patrimoni Histórico Español".
Entre el 1980 i el 1991 es procedí a una intervenció integral del conjunt monàstic, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.