Buscant per la vida a l'Humor Perdut

Un relat de: ORIOL

Avui en dia tots portem una vida francament agitada:la família, els fills, la feina, els amics, la parella,...És com si realment no tinguéssim temps ni per nosaltres mateixos. Diuen que estem a la societat de la informació i la tecnologia. En arribar a casa, poses la televisió i intentes escoltar allò que ha passat en el món que ens envolta durant el dia que s'acaba.Estem bombardejats d'una quantitat d'informació immensa, però no costa gaire adonar-se de que la gran majoria de notícies que ens arriben són desgràcies o es tracten de notícies periodísticament manipulades:que si un atemptat aquí, que si violència de genère més enllà, que si guerres, que si gent que passa gana, que si augmenten els accidents de trànsit respecte l'any anterior etc.Realment amb aquest panorama, cada cop resulta més díficil posar una mica d'humor a les nostres vides.

És per això, que ens hem tornat esclaus de la cultura de l'oci i els teatres estan plens, els cinemes tradicionals s'han convertit en multi-sales per a poder tenir més cabuda, i en els restaurants hem de reseravar-hi torn com quan anem el metge per a poder trobar-hi lloc. I és que tots anem cercant aquell somriure i aquell humor que no trobem ni a casa ni a la feina, però tampoc a la televisió ni a la pantalla de l'ordinador. Realemnt els avenços de la societat de la informació ens han fet perdre les ganes de somriure, les ganes de posar una mica d'humor a les nostres vides, i cada cop ens costa més que ens facin riure quan anem a veure una obra de teatre.I fins i tot l'altre dia llegia al diari que una psicològa ha inventat una mena de grups per a fer teràpia del somriure. I és que fins i tot, en ple segle XX| i en plena societat de la informació, haurem d'anar a escola per aprendre a somriure.

Doncs per molts avenços, per molta societat de la informació que ens vulguin vendre, per grans actors i actrius que tinguem i per moltes coses que ens inventem per tal de desconnectar de les situacions quotidianes i problemes quotidians de les nostres vides, no oblideu mai que la millor manera de posar humor a les notres vides és compartint un bon cafè, i una conversa ben distessa amb un bon amic. Fins ara, ha estat l'únic mètode per posar humor a la meva vida que mai m'ha fallat!.

Comentaris

  • el somriure perdut[Ofensiu]
    Avet_blau | 25-05-2008 | Valoració: 10

    Bona reflexió d' una societat que ho te tot per ser feliç, menys el somriure obert i franc,
    que no surt de la nostra agobiada agenda.

    Fa anys un estudi parlava de que cada cop es riu menys, i aixó es sintome d'enmalaltiment
    de la societat.

    Dels mes de 35 minuts de riure a principis de segle pasat. als 2-3 minuts actuals i mig forçats (per miseries de la vida).

    i sobretot la manca d e comunicació,
    el cara a cara... vora el foc.

    Avet

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

49157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com