BREUS INSTANTS DE LA VIDA

Un relat de: ninadevidre
La Jana s’asseu al sofà. Està cansada, i trista. Sap que alguna cosa no torna a rutllar dins seu. Sap que, ara que s’acosta el bon temps, tot serà més complicat.
En dies com aquest es tanca dins seu, i es torna dura com una pedra davant dels altres. Però més fràgil que la més petita de totes les coses. I així se sent: petita. Petita en un món molt gran, un món que se la menja a cada pas que fa. Perquè ella sap que per cada pas que fa endavant, en fa tres endarrere, amagada darrere una màscara que no sap com treure’s.
Ella sap, ara que ve el bon temps, que tornarà a odiar el seu cos malgrat sigui seu, que no podrà mirar el seu rostre sense sentir un cert menyspreu.
També sap que, encara que plori en silenci i navegui entre les seves llàgrimes buscant un consol, no el trobarà dins seu.
Somiant desperta imagina un cos que creu que mai podrà tenir, però dins seu sap que el que veuen els seus ulls no és el que la seva bàscula li diu. Que trist, en realitat...

Així és la Jana en els seus dies negres. Tan fràgil que s’enfonsa amb una sola paraula, mirada, o tan sols amb el seu propi pensament. I després de tantes caigudes, qui sap com aixecar-se?

Comentaris

  • Consciència[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-03-2012

    He vingut a llegir-te després de rebre el teu amable comentari, i veig perfectament perquè et va agradar el meu "Fausta": com la Jana, totes dues noies pateixen un autèntic infern de difícil sortida... però no impossible.
    La millor arma de la Jana sembla ser la seva consciència, força clara, de si mateixa i la seva situació. Espero que sigui capaç de demanar ajuda i d’acceptar-la.
    Tothom té moments o dies negres, però no podem permetre que el negre envaeixi la nostra vida sencera!

    M’ha alegrat descobrir-te. Espero que passis quan et vingui de gust pels meus escrits, sempre seràs ben rebuda. Jo també tornaré a passar pels teus.

    T’envio una abraçada de colors,
    Unaquimera

  • Espero que la Jana ho superi[Ofensiu]
    Carles Ferran | 07-03-2012

    Un relat molt colpidor, sobre tot perquè sembla una continuació (i una recaiguda) del primer relat que vas penjar, “el món des dels meus ulls”, on parlaves de l’anorèxia amb una molt original presentació. I definiria molt encertadament el devenir irregular de la malaltia, amb períodes més controlables que d’altres. Espero que la Jana ho superi. M’ha alegrat retrobar-te.
    Una abraçada.

  • La Jana[Ofensiu]
    free sound | 06-03-2012 | Valoració: 10

    s’estimarà avui i tots els dies
    S’aixecarà avui i tots els cops que faci falta.
    Totes som Janes! Boniques, precioses, bufones.
    Estima’t i estima la vida.
    Les coses bones venen soles.
    Cada dia és el nostre dia! Sempre amunt amb un somriure.

l´Autor

ninadevidre

4 Relats

12 Comentaris

5603 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99