Cercador
Breu molt breu text d'amor
Un relat de: Lídia CasanovaNomés som grans de sorra que el vent mou sense preguntar. Tornava en tren a casa i una parella que xerrava sobre la feina regalava aquella metàfora a les meves tafaneres orelles. Eren dos amics que es retrobaven després de molt de temps i un parell de divorcis. Potser tenen raó i a la vida tots som anònims però aquella nit dos grans de sorra als que jo podia posar cara intercanviaven mirades dolces ignorant la resta del món.
Comentaris
-
Crec que has triat [Ofensiu]Nonna_Carme | 03-09-2008 | Valoració: 10
la carrera adient perquè escrius molt bé.
El relat és breu però profund i molt bonic.
Jo també visc a Sant Boi.
Una abraçada.
Nonna-Carme
-
Senzillament[Ofensiu]annah | 02-09-2008 | Valoració: 10
... molt bonic!
Som grans de sorra que el vent mou sense preguntar.
Una metàfora sorprenent!
No sabem mai amb qui o amb què ens podem trobar durantla nostra vida! Cal deixar-se portar pel vent i gaudir de cada moment!
Molts petonets!
Anna
Valoració mitja: 10
l´Autor
7 Relats
20 Comentaris
9158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94