Bona nit....

Un relat de: Trossets del que penso
Deixem-ho lliure en bona nit...
Quan els ulls es tanquen
a un nou fi.
Quan la màgia de la son
ens porta a un nou món,
ple de sensacions,
on tot es fàcil de fer
i més de dir.
On no hi ha barreres que infringir
si vull respirar les engrunes
que de tu van quedant.
La llibertat és absoluta,
sols em fa falta somiar.
La dolcesa m'anirà tancant els ulls
gronxant-me en la foscor
i em deixaré envair
pel que em demana el cor
i vol, el meu desig.
On la que mana soc jo.
I sóc jo la que pot decidir,
si et vull o no amb mi.
No et voldria ofegar
amb la calor del meu llençol
si es que tu,
no t'hi vols quedar.
Deixem-ho així.
Tanquem els ulls
i bona nit...

Comentaris

  • Deixem que mani el llençol[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-04-2011 | Valoració: 10

    Tens raó, deixem que ens guanyi la nit i demà serà demà. Tu tens el cor, el teu cor; només l'has d'escoltar i fer-li cas. Ara bé, si l'altre cor, el que comparteix el llençol no t'escolta, què fer? ah, plorar o esperar l'arribada del demà? M'encanten les teves poesies, els teus pensaments en veu alta on molts ens hi veiem reflectits. És una meravella llegir-te. Una forta abraçada.

    aleix