Boca

Un relat de: AVERROIS

Ulls tinc que miren la vida nostre,
mans que acaronen el teu rostre,
peus que caminen per la drecera,
orelles que escolten la veu que prega,
cor que batega per la il·lusió,
cervell que pena per la traïció,
l'olor del teu cos es droga pura,
la que no dic, el teu nom murmura.

Comentaris

  • De vegades ,..... tots hem pensat ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-12-2005 | Valoració: 10

    Hiola,

    Per això els que PODEM ESCRIURE, tenim una aventatge que sempre hem d'agrair, oi ?

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371026 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!