Blau (II)

S'ha tenyit la terra del color dels teus ulls
i l'espai la perfila amb el seu buit
ple de negres.
El món es vol plenar de silencis,
però a les nostres oides resonen melodies
escrites en si bemol,
melodies i frequencies
composades fa milers d'anys
per la casualitat
en un segón de Rauxa,
quan aquesta encara
no havia conegut ni les llengües dels poetes
ni els dits dels trobadors.
El dia que el so va trencar els pentagrames
en milions de bocins
del tamany de petits electrons.
Blau, tot és blau als meus ulls,
que han caigut a la teva mirada