Blancs i negres

Un relat de: Guspira

Somnis en blanc i negre,
diapositives transparents
que dibuixen el futur
a la fondària dels ulls.

Ombres que es mouen
al rerafons de paraules,
fum de tabac estancat
sobre vint fulls de memòries.

Desconeixença absoluta,
reflexions impossibles,
solitari hereu de quimeres
en l'oblit perdudes.

Comentaris

  • enamorada de la teva mà poètica...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 11-09-2006 | Valoració: 10

    ... de lesteves lletres i dels teus versos...


    m'encanta!!

    petons de vidre!

  • blancs i negres...[Ofensiu]
    Arbequina | 06-09-2006

    Un molt bon poema; m'ha agradat moltíssim.
    Ens introdueixes quasi dolçamenta allò que hi ha tan amagat molt dins del caparró...
    Sí... blancs i negres... memòria, imaginació, quimeres, decepcions...

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • els ulls de la memòria...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-09-2006

    Una barreja difusa de pensaments, que semblen bellugar-se per un temps abstracte.
    La ment juga amb nosaltres i moltes imatges queden surant en una mar de blancs i negres que no sembla tenir destí.
    Entre el passat i el futur hi ha un avui, molts cops oblidat, per poder acolorir...

    Un poema enigmàtic i profund, pintat amb pinzellades de melangia.

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.33