Big bang

Un relat de: Daina

Simplement és així. Quan comences a pensar que per fi la vida et somriu i que tot va bé, et lleves un bon dia i sense saber com, el món s'està enfonsant sota els teus peus.
De sobte t'envaeix una extranya sensació d'incertesa i tot allò que abans coneixies comença a trontollar.
És com si algú mentre dormies t'hagués posat unes ulleres que ho fan canviar tot de color, i simplement en obrir els ulls la visió del món és diferent.
Les proporcions i les formes canvien, i pren relleu tot allò que abans tenies davant i no veies.
El que era habitual es converteixen en extrany, i el que mai t'havies plantejat comença a tenir importància.
Deixes de fer coses que abans eren bàsiques, dubtes de tot i de tothom, i et qüestiones un munt d'actituds pròpies i alienes.
Fins i tot aquelles persones amb les que et relaciones són mirades amb ull crític, i en pocs dies et trobes en mig d'una tormenta de sentiments contraposats.
Se't fa extrany i dolorós dubtar d'aquells que t'envolten, però no ho pots evitar. Necessites passar el món per un filtre, buscar i rebuscar el perquè de tot, suavitzant així el sentiment de rebuig i mala llet que et genera tanta hipocresia i mediocritat.
I tot d'una veus amb claredat que el castell de cartes que has construit amb els anys, cau pel seu propi pes, i t'adones que no n'hi ha prou amb tornar-lo a aixecar, sinó que cal fer-ne un de nou prescindint d'un munt de cartes que fan nosa.
Però això és una tasca feixuga, perquè mentre tries quines cartes vols, dubtes si estaràs fent el que més et convé.
Però en el risc està la possibilitat de trobar el camí correcte, així que arriba un moment en que tot i navegar per un mar de dubtes, tristor i incertesa, entens que estàs aprenent a viure.
Que fins ara t'has deixat portar per la marea, i has patit injustament. Que t'han fet creure que la felicitat rau en ser el més maco i el millor, i per fi entens que el que importa és simplement ser.
Ser un mateix, i viure envoltat únicament de tot allò que t'omple i et fa créixer.
Créixer amb un mateix i per un mateix, sent un mateix tot i no saber qui ets.

Comentaris

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Tiamat | 22-05-2005

    qui més qui menys ha obert algun cop els ulls, així com ho has fet tu en el teu relat.. però no tothom s'atreveix a tirar-ho endavant. No acabo d'estar d'acord en algunes coses que dius, però bé, això ja queda en una opinió. El que vas dient, penso que està ben escrit, bonic i suau, passa bé.

    una abraçada

    Tiamat

  • molt expressiu .......[Ofensiu]
    antoni_5 | 25-04-2005 | Valoració: 9

    m´agradat aquesta reflexió que fas i que et dons
    conte de que aixó es ¨la vida¨. anims

l´Autor

Daina

2 Relats

7 Comentaris

2404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Últims relats de l'autor