Si alguna vegada la veus

Si alguna vegada la veus, dóna-li records de part meva.
Durant un temps vam ser grans amigues, amigues d'aquelles que no tenen secrets i que confien plenament l'una en l'altra.
Jo sovint li plorava les penes, i ella, invariablement, m'eixugava les llàgrimes amb promeses d'un futur millor. Deia que amb el seu continu anar i venir veia les coses des d'una perspectiva més àmplia i que això li permetia conèixer més a fons la vida.
Repetia que les coses dolentes no ho són mai tant com pensem, i que havia après que no podíem perdre el temps llepant-nos les ferides, ja que cada moment ens ofereix un munt de coses positives i només cal obrir bé els ulls per veure-les.
Jo de tant en tant m'hi enfadava. Em sentia enganyada quan les coses no eren com pretenia, i li exigia el cumpliment de tot allò que m'havia promès.
Algunes vegades la ignorava, i d'altres la buscava i ella no hi era.
Ara sóc feliç. Tot allò que li explicava ha quedat enrera i ja fa temps que no tinc la necessitat de parlar-hi, però sé que si alguna vegada la necessito serà allà.
Si alguna vegada la veus, blanca i resplandent il·luminant la nit, dóna-li les gràcies de part meva, i explica-li que quan surt el sol jo segueixo confiant en ella.