"Bastón de mando"

Un relat de: sants78

L'any 1945 Josep Maria D'Albert i Despujol, membre polític d'una de les grans nissagues del barri, els Muntadas, els amos de l'Espanya Industrial, fou nomenat alcalde de Barcelona. Expliquen les cróniques de l'época que per festejar aquest aconteixement els obrers de la fàbrica li dugueren com a regal a la Plaça Sant Jaume un "bastón de mando".
Aquest acte, que en l'actualitat ens pot semblar irònic, en aquell moment responia a la manca de llibertats i a l'ambient de delació que el propi règim promovia. No hi podia haber cap dubte en la fidelitat dels obrers envers als amos. La fidelitat dels amos envers al règim era clara. En agraïment al nomenament el propi Josep Ma. va convidar al mateix Franco a visitar la fàbrica. Que content n'estaria el dictador de passejar per aquella fàbrica que l'any 1939 habia produit més de 400.000 banderes nacionals.
Tot i això, per acabar d'entendre l'adhesió dels obrers als amos, s'ha de tindre en compte un altre element que fou bàsic a l'història de l'Espanya Industrial, el paternalisme. Els succecius amos de la fàbrica jugaren a fer de pares dels seus indefensos obrers. Aquesta política es va iniciar ja al 1865, quan en plena epidemia de colera la fàbrica va fer la funció de sanatori. També es pot constatar en determinats moments al llarg de l'història de L'Espanya. El 1877, en ocasió d'una visita del rei a les instal·lacions, l'amó demanà perdó directament al monarca per tres treballadors condemnats, i evidentment fou concedit.
Tota aquesta imatge no responia a res més que a una estrategia laboral de la fàbrica i segurament a una necessitat ególatra per part dels amos. Les grans empreses téxtils del barri, com succeeix a l'actualitat, fomentaren trames de petites empreses treballant per a elles. Aquesta era una forma d'eliminar els problemes, reduint la força dels treballadors i desentenent-se de les demandes laborals.
L'Espanya Industrial és podia permetre tractar millor als seus treballadors que els petits tallers, cosa que feia que molts consideresin als amos persones respectables, doncs indirectament treia els beneficis d'aquestes mateixes petites empreses i tallers que treballaven per a ells.
La conseqüencia d'aquest joc brut fou la menor conflictivitat laboral a les grans fàbriques, on els discursos que van acabar influint foren els radicals de Lerroux. En canvi fou a les petites empreses, on es patien les pitjors condicions de treball i vida, on sorgiren els brots revolucionaris.
De totes formes, tornant al nostre amo/alcalde, cal a dir que aquest bastón de mando, no li deuria ser de molta utilitat quan l'any 1951 hagué de dimitir com a conseqüencia de la Vaga dels tramvies, un dels primers gols importants de la ciutadania al règim.

Comentaris

  • Un dels darrers de la nissaga[Ofensiu]
    T. Cargol | 27-01-2006

    va ser Matías de España Muntadas. Em sembla que va ser amb aquest que l'associació de veins de Sants va tenir xocs pel que ara és parc de l'espanya industrial.
    El vaig conèixer personalment quan per aquí es perseguien comunistes i "tontos útils i altres companys de viatge".




    pagina1


    TCargol (poemes i relats)

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487974 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]