Barreja estranya som tu i jo

M'has dit adéu. T'he vist marxar mentre em feies adéu amb la ma, i jo també t'ho feia. Les vacances ens allunyen. Tú, com sempre marxes lluny, ben lluny a terres estranyes.
Jo, quedo aqui esperant la teva tornada, i aquesta espera no em deixa gaudir a gust de les meves vacances.
M'has explicat on vas i qué veuràs i jo somreia. De fet no em feia gens de gràcia pensar que vas a terres on pots tenir problemes. Sempre em quedo amb l'ai al cor, per si no tornes, per si passa res de tot això que per televisió en diuen revoltes étniques, i t'agafen ... Però a tú t'agrada viatjar per aquests móns, on dius que aprens moltes coses noves. T'agrada escriure reportatges en tornar i a mi m'agrada llegir-los quan els publiques.
Però ara no, no estic pas contenta de que marxis lluny, tan lluny, pujant i baixant dels avions, utilitzant transports que qui sap si estàn gaire be, travessant selves, omplint els teus ulls d'imatges maravelloses, d'experiències noves, que m'explicaràs en tornar, qualsevol vespre.
Jo, et parlaré de les meves vacances a Cerdanya, o les passejades per la platja, o les tertúlies amb amics... Tú m'escoltaràs amb interés, com si et parles de qui sap qué...
Barreja estranya som tú i jo, barreja estranya, quan parlem de l'Àfrica profunda, dels rius del Pirineu, del Tibet, de la Costa Brava, dels hindús o de les noies de La Plana de Vic.
Barreja estranya, que fa bon gust en saborejar-la.