Barbanegra

Les fustes del vaixell grinyolaven penosament quan aquest és va escorar. El pal major estava trencat i el foc al besar les onades xiulava, tot deixant una columna de fum blanca que s'alçava cap el cel.
Al voltant les persones que havien estat llançades per la borda lluitaven perquè al enfonsar-se el vaixell no els engolis cap el fons del mar. Mentre gaudíem del espectacle podíem sentir els crits dels que sense cap mena de misericòrdia, eren esquarterats pels taurons, poc a poc, membre per membre.
En Barbanegra reia i senyalava al que li feia més gràcia tot donant un fort cop a l'espatlla del pobre que estava al seu costat. L'espectacle durava pocs minuts i desprès quan tot havia acabat, s'obrien tres o quatre botes de rom i la festa començava. Al dia següent quan hagués passat la borratxera ja ens repartiríem el botí.
Feia més d'un any que m'havia embarcat en el "Venjança de la Reina Anna", un vaixell francès que els pirates havien "confiscat". En Barbanegra em va fer el seu ajudant i puc dir que hem recorregut totes les illes del Carib i saquejat les costes d'Hondures, Virgínia, Carolina. Sobre tot els vaixells del port de Charleston, que segons em va explicar el mateix Barbanegra una vegada quan era jove el van tenir tancat en una de les presons per anar borratxo i, va jurar que se'n venjaria. Altres males llengües deien que en aquella presó l'havien violat i per això els hi tenia aquell odi malaltís.
Tots els vaixells que navegaven per aquells mars sabien que si és rendien sense lluitar, tan sols eren robats i podien salvar la vida dels tripulants i també l'embarcació. Però si oposaven resistència, la crueltat d'en Barbanegra era terrible.
Perquè sabessin que era el vaixell d'en Barbanegra, havia fet canviar la bandera. Com sabeu quasi tots els pirates, bucaners, filibusters i d'altres pel estil, fan servir la bandera negre amb la calavera i els ossos encreuats en blanc. Doncs el meu capità la va fer canviar per una bandera vermella amb la calavera i els ossos en negre.
El que no havia entès mai és que en tot el temps que vaig estar amb ell, tan sols dos vaixells és van rendir sense lluitar. Quan es van rendir vaig pensar que faria el mateix que amb els demés, però ell va complir la seva paraula i tan sols els va prendre les coses de valor, deixant les seves vides i el vaixell intactes.
La primera vegada que vaig veure en Barbanegra a punt d'entrar en combat se'm van posar els pels de punta. Estàvem a prop de Jamaica i el vaixell que anàvem a abordar era espanyol. Com podeu suposar aquest vaixell havia disparar els seus canons contra nosaltres i com si vingués del infern, en Barbanegra va sortir del seu camarot tot cridant i maleint.
- Arraseu aquests malparits, no vull que en quedi cap ! -
Quan em vaig girar per veure'l, quasi caic a terra. Portava la seva casaca vermella com la sang. En el seu pit, de banda a banda i de d'alt a baix, hi portava dins les seves fundes vuit pistoles carregades i a punt de ser disparades. La seva barba negra i espessa quasi li arribava a mig pit i perquè no li fes nosa per treure les pistoles, la portava lligada amb llassos de tots els colors, ja que d'aquesta manera no se li esbarriava.
Fins aquí encara es podia contemplar, però el seu cap hi portava un tricorni vermell i en els seus cabells hi duia tions encesos dels que sortia fum negre. Amb els seus ulls brillants reflectint el color vermell de la seva casaca, la seva barba negra i el fum que li sortia del cap, semblava ben bé un dimoni sortit del bell mig del infern.
Els nostres canons, més experimentats, havien aconseguit trencat gran part del velamen, destrossant molts del canons i indefens el vaixell espanyol havia quedat al nostre abast.
No varem tardar gaire en netejar el vaixell enemic, doncs amb una altre càrrega dels canons a ran de coberta varem deixar la meitat de la tripulació malferida. Quan els garfis van volar per clavar-se a la fusta del vaixell enemic, la partida estava guanyada. El capità cridant embogit i tots els demés al seu darrera varem saltat sobre la coberta plena de cossos. Molts és van rendir i tindrien alguna oportunitat, ja que en una barca els deixarien a la deriva, però els pocs que van oposar resistència van ser degollats sense cap mirament. El capità i els oficials tindrien les atencions especials del capità.
Moltes han estat les històries que s'han explicat sobre nosaltres els pirates, algunes reals i altres invencions per fer por a la quitxalla, però en Barbanegra quan havia acabat de conquerir un vaixell i encara renegava, podia inventar qualsevol cosa per fer mal. En aquest cas així va ser i el capità, els seus oficials van pagar la seva gosadia.
Ser passat per la quilla ja és prou suplici, ja que les cabotes dels claus i els mol·luscs incrustats et destrossen el cos quan passes fregant el casc del vaixell. Però si al mateix temps tens cinc o sis taurons intentant cruspir-te no té nom.
Els oficials van tenir una mica més de sort, els van penjar pels canells i com que els quedava el cap en mig del braços els hi van lligar una cinta perquè no el poguessin girar. Desprès van fer apostes a veure qui tenia més punteria. Primer és van jugar unes ampolles de rom per veure qui a vint passes de distancia tocava a les cames que penjaven a un metre del terra. Els mariners que s'havien rendit estaven en silenci, tots en un pilot, contemplant aquella tortura. Els crits dels oficials es barrejaven amb les rialles i els renecs dels que guanyaven o perdien. Pocs minuts desprès, com que ja no els feia gràcia tirar els seus punyals a unes cames tan destrossades, van començar pels braços. Com que els tenien tan a prop del cap a un dels oficials li van clavar el punyal al coll i per sort per ell va deixar de patir. Al final per acabar amb aquella barbàrie, és van jugar una bota de rom a veure qui els clavava el punyal a un ull. Sort que tots ja estaven ben beguts i la seva fi va ser rapida.
Del capità del vaixell espanyol sent va cuidar personalment en Barbanegra. Va ordenar que li lliguessin el peus amb una grossa corda i la van fer passar per sota el vaixell. Desprès li van lligar els braços amb l'altre final de la corda, li van posar grassa a la boca perquè no s'empassés molta aigua i el van llençar per la borda. Per l'altre banda tots nosaltres tibàvem de la corda i d'aquesta manera el fèiem passar per sota el vaixell. Per tradició ho varem fer tres vegades, però cada vegada sortia amb una queixalada d'algun tauró. A la tercera el van treure en dos trossos per una banda una part de les cames i per l'altre tan sols el cap i els braços.
Com podeu veure l'home és pot inventar subtileses per fer patir als seus congèneres i una cosa és fer de pirata, robar i viure com un rei, l'altre és ser sàdic i això a mi no m'anava. Quan en un dels viatges varem fer una escala a la illa de Tortuga li vaig demanar a en Barbanegra per poder abandonar el vaixell. Varem estar tota la nit bevent i explicant histories en el seu camarot i a la matinada amb recança vaig desembarcar al port. Quan el Venjança de la Reina Anna va abandonar el port, em va semblar que havia deixar a la meva família i una llàgrima descontrolada em va rodolar per la galta.
Desprès em vaig enrolar en un vaixell anglès que anava a Anglaterra i, vaig tornar al meu poblet de Blackpool del que havia sortit cinc anys abans.
Deixant les aventures, vaig comprar un petit vaixell i em vaig dedicar a fer de pescador. Creia que ja havia vist prou món.
Al poc temps em vaig assabentar que en Barbanegra havia deixat d'existir. Amb curiositat vaig fer el possible per saber que l'hi havia passat i l'historia de la seva mort era tan llegendària com la seva vida.
Segons vaig saber el governador de Virgínia va oferir una recompensa per Barbanegra viu o mort i, el tinent Robert Maynard de la Armada Real el va perseguir fins a trobar-lo, per sort, al riu James el 20 de Novembre del 1718.
Conten que la lluita va ser terrible i,que en la part final de la batalla és van trobat cara a cara el tinent i en Barbanegra. L'enfrontament va durar mig hora i al final encara que els dos estaven malferits el tinent va poder acabar amb la vida d'en Barbanegra, rendint-se els demés pirates que encara estaven lluitant i quedant el vaixell en mans dels anglesos.
Conten que en el cos d'en Barbanegra és van poder comptar vint-i-cinc ferides de sable i quatre de pistola. Al final l'hi havia arribat la mort, tal com ell sempre havia demanat, lluitant.