Bany de realitat

Que Espanya ha viscut per damunt de les seves possibilitats d'ençà que es donava per finalitzada "formalment" la democràcia Orgànica , és un lloc comú.


Que les "elits" intel·lectuals i/o polítiques que han gestionat els afers públics des d'aleshores han estat mediocres, quan no manifestament inhàbils, és cosa assumida.


Que el sistema ha fet dependre del sector financer a banda de l'activitat econòmica productiva, fins la més petita activitat social. Qui paga avui - en efectiu encara - l'aigua , la llum, el gas, el telèfon, les assegurances, els tributs i impostos, les activitats escolars i àdhuc familiars ?.. Qui cobra- avui - la nomina, la pensió, el lloguer, els interessos, dividends i/o cupons ,.. ?


La dràstica reducció d'oficines que veurem fer en els propers mesos, i la necessària contenció de despeses de les entitats financeres, aniran deixant fora del sistema els grups més febles, aquells que no tenen capacitat d'estalvi, i els que reben rendes del tot insuficients per sobreviure.


Això de l'exclusió social, ja comença a practicar-se. Heu vist la publicitat en la que metges, tècnics de "coll blanc" , i similars, manifesten que " no volen pagar més comissions"; està clar que els treballadors de coll blau, els pagesos , estudiants, jubilats, pensionistes i mestresses de casa, tampoc, però EXPRESSAMENT no surten a la publicitat, oi ?


Hi ha una solució simple i senzilla, els comptes a la vista - per llei - han de quedar-se sense retribució i al ensems sense comissions : d'administració, de manteniment , de ....... Que vols una targeta ? Paga !, com per qualsevol altre " servei" que demanis i/o necessitis del teu banc i/o caixa.


Si tothom assumeix la seva part del cost, si tots ens donem un bany de realitat, farem possible que el nombre d'exclosos no arribi a xifres d'escàndol.


(c) Antonio Mora Vergés