Ball de les gitanes

A l'enciclopèdia Catalana, com entrada núm. 5 del mot gitano-a, hi trobem "dansa de parelles, de moviment viu, que hom ballava prop de les fàbriques i dels llocs de treball, a Manlleu i altres indrets, el dijous gras, al matí, com a continuació de les festes de carnaval".

Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem " El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes "

El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925, text citat per ALCOVE-MOLL, en el seu diccionari, en el que connecta el Ball de Gitanes, amb altres manifestacions anteriors, remuntant-se fins a l'època romana.

La tesi d'Amades i d'altres tractadistes ( no masses malauradament ), reforça l'afirmació de que el Ball de Gitanes, que encara perdura avui, i amb molta força al Vallès Occidental, sobretot a poblacions com , Castellar del Vallès (en aquests moments amb més de 400 persones, en les diferents colles) , Montcada, Santa Perpetua de Mogoda, Parets,.. es hereu d'anteriors manifestacions del " Ball de Plaça ", que podríem remuntar més enllà dels romans, com fa J. Amades, i alhora es una innovació en aquesta tradició dels balls populars, que mereix un breu anàlisi.


Certament podem com J.Amades, i com l'entrada de l'enciclopèdia Catalana, datar en les darreries del Segle XVIII, la renovació del Ball de Gitanes, la denominació de " Ball de les Gitanes ", es possiblement deguda, a que els balladors , sobretot les dones, duien uns vestits estampats molt cridaners, ( elaborats a partir dels retalls, del caps de peça, i de " les banderes", en l'argot tèxtil els trossos de teixit que servien per fer les mostres, que ensenyarien desprès els viatjants ), i també perquè aquestes primeres colles, van introduir l'ús de castanyoles, tant per homes, com per dones, ( encara avui, fan estremir els anomenats "balls muts", en que només s'acompanyen els balladors, amb les castanyoles, i la cobla resta callada ) , també es van introduir noves danses, la jota, la caxutxa , la contradansa, la polca, i avui encara, els mestres actuals, incorporen al Ball de Gitanes, noves formes de ball ; les Gitanes doncs, son avui encara, alhora que una de les manifestacions més antigues del folklore català, una de les més vives i dinàmiques, i això malgrat que els esforços que es fan per divulgar-la " la Roda de Ballades", que acaba sempre a la Plaça de l'Abadia de Montserrat, (plaça Major de Catalunya, amb permís de Barcelona) , tenen en general un escàs seguiment dels mitjans de comunicació, i conseqüentment del públic.

El Ball de les Gitanes, avui només per a tothom que se l'estima " BALL DE GITANES", es una evolució d'anteriors formes del Ball Popular, que desenvolupen amb renovada alegria, la munió de nous treballadors/es, que procedents de l'agricultura ( sovint en situacions quasi feudals ) nodriran les necessitats de personal de la manufactura , i de l'industria ,bàsicament tèxtil, això explicarà també, la seva localització principalment a la zona del Vallès.

Aquí també tenim l'explicació de l'aire " revolucionari ", que les Gitanes incorporen a la tradició dels Balls Populars, avui podreu trobar balladors i balladores, de totes les extraccions socials, i de tots els sectors econòmics, hi ha treballadors manuals, treballadors de " coll blanc ", universitaris, i professions lliberals; avui el BALL DE GITANES , es de tothom, justament perquè un dia farà de ben segur més de 200 anys, aquells primers treballadors/es assalariats del nostre país, van decidir que s'havia de donar un aire nou, a l'antiga manera de dansar. Les Ballades de Gitanes, s'han de potenciar, potser, ara es hora d'un nou canvi, però en qualsevol cas, aquesta joia viva de la cultura catalana, s'ha de recolzar per part de tots.



© ANTONIO MORA VERGES