baixaven els rius eixuts

Un relat de: JOSEFINA

Baixaven els rius eixuts, per on abans baixava aigua. La terra morta de sed, s'esquerdava. El seu patiment quedava clar, quan te la miraves, necessitada d'alló que l'embellia temps enrera i que la feia viure.
L'entorn dels rius eixuts, també se'n resentia. Cada cop més , semblava un desert, aquell indret. Feia mal el cor de veure la terra reseca. Rius de pedres, on no hi podien viure els peixos, ni mullar-se els peus la canalla.
Trist espectacle, vist d'aprop. Rius de pedres ...
Malgrat tot, vaig tocar la terra, tot buscant una humitat inexistent.
Vaig pensar per un moment, que potser la pluja faria el miracle de retornar-li la vida. Però els miracles no existeixen.
Nosaltres, les persones , els hem fet desaparèixer.


Comentaris

  • i l'aire perd l'olor de les grandalles [Ofensiu]
    Avet_blau | 25-03-2007

    Baixen els rius eixuts
    castigats per la codicia
    i explotació de l' home.

    moren les fonts,
    i el seu cant , ja no bressola el nostre son.

    se sequen les flors,
    i l' aire perd l' olor de les grandalles ,
    o d' herba humida.

    i marxen els pocs ocells,
    emigrants forçats a terres imposibles.

    pero no marxa l' home
    assasí de la vida....i de l'amor.

    Avet_blau

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

119081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).