baixaven els rius eixuts

Baixaven els rius eixuts, per on abans baixava aigua. La terra morta de sed, s'esquerdava. El seu patiment quedava clar, quan te la miraves, necessitada d'alló que l'embellia temps enrera i que la feia viure.
L'entorn dels rius eixuts, també se'n resentia. Cada cop més , semblava un desert, aquell indret. Feia mal el cor de veure la terra reseca. Rius de pedres, on no hi podien viure els peixos, ni mullar-se els peus la canalla.
Trist espectacle, vist d'aprop. Rius de pedres ...
Malgrat tot, vaig tocar la terra, tot buscant una humitat inexistent.
Vaig pensar per un moment, que potser la pluja faria el miracle de retornar-li la vida. Però els miracles no existeixen.
Nosaltres, les persones , els hem fet desaparèixer.