Avui m'he llevat amb l'ai al cor

Avui m'he llevat amb l'ai al cor, i veig
el fons d'aquest forat tan gros que put,
que em fa venir basques i mareig
i m'arrossega com si fos un cuc.

Forat que ets ple de nafres i de mal,
que remugues a tot hora sense esglai,
escup la terra, el sofre, aquesta sal,
renta't el ventre com no ho has fet mai.

De dalt estant, et vetllaré la boca.
Sortirà la ferum del fang i de l'esquitx,
jo els nuaré ben fort en un redós,

retornaré a la bonior del repòs,
i, de retruc, esdevindré una roca.
I no veuré el forat sinó el desig.