Avui he trobat un anell d'or

Avui he trobat un anell d'or.

El matí era molt fred i grisos,
el camí del Matagalls era tapisat de fulles,
de sobte el vent ha bufat potent, només un moment,
aixecant la catifa al meu voltant.
Durant un moment, un raig de sol, perug però viu
ha il·luminat el terra,
i allà, mig enterrat, lliure de fulles brillava un anell d'or.

L' he collit amb sorpresa i recança
i col·locat suaument al meu 4rt dit,
semblava fet a mida, no duia inscripcions.

Mentre pujava, emocionat, he pensat:
Tants anys cantant poesies a la muntanya,
i ara em demana per casar !
El lloc era màgic, doncs ara el sol era potent,
No feia vent i el terra encatifat vermell, semblava un palau reial
i sense poder reprimir-me he cridat fort: Si ! Vull !

No m' ha sentit ningú ( crec) i no ho he dit a ningú,
em prendrien per boig !!!,
en arribar a casa l' he deixat a la motxilla,
I cada sortida que faci me'l posaré, cofoi, i estimat.

El lloc on era, ja torna a ser ple de fulles
Han passat cents de persones,
i a mi m'ha sigut donat,
Gràcies: Bosc, vent, sol, estimada Muntanya!.

Avet_blau

(El dia que em senti acabat, finit i sense alè,
l' anell a la muntanya tornaré.)