Avui he trobat un anell d'or

Un relat de: Avet_blau

Avui he trobat un anell d'or.

El matí era molt fred i grisos,
el camí del Matagalls era tapisat de fulles,
de sobte el vent ha bufat potent, només un moment,
aixecant la catifa al meu voltant.
Durant un moment, un raig de sol, perug però viu
ha il·luminat el terra,
i allà, mig enterrat, lliure de fulles brillava un anell d'or.

L' he collit amb sorpresa i recança
i col·locat suaument al meu 4rt dit,
semblava fet a mida, no duia inscripcions.

Mentre pujava, emocionat, he pensat:
Tants anys cantant poesies a la muntanya,
i ara em demana per casar !
El lloc era màgic, doncs ara el sol era potent,
No feia vent i el terra encatifat vermell, semblava un palau reial
i sense poder reprimir-me he cridat fort: Si ! Vull !

No m' ha sentit ningú ( crec) i no ho he dit a ningú,
em prendrien per boig !!!,
en arribar a casa l' he deixat a la motxilla,
I cada sortida que faci me'l posaré, cofoi, i estimat.

El lloc on era, ja torna a ser ple de fulles
Han passat cents de persones,
i a mi m'ha sigut donat,
Gràcies: Bosc, vent, sol, estimada Muntanya!.

Avet_blau

(El dia que em senti acabat, finit i sense alè,
l' anell a la muntanya tornaré.)

Comentaris

  • una gran[Ofensiu]
    ANEROL | 12-12-2007 | Valoració: 10

    abraçada, un gran esclat ...

  • Coincidència?[Ofensiu]
    Lady_shalott | 07-12-2007

    Fa uns anys, durant una travessa cap a la Maladeta vaig trobar-me ben encarcarat a la terra un anell vell, era de plata, preciós, amb unes figures estranyes de color verd que l'envoltaven. Em vaig enamorar d'aquell anell, i encara que no fos d'or, em sentia com si un vincle especial m'hagués unit a la muntanya. Fins que un dia, dos anys després d'aquella trobada, vaig perdre l'anell, altre cop a la muntanya, i tot van ser plors. Però mira, potser algú altre el va poder agafar, i va sentir el que tu o jo hem sentit amb aquesta troballa.

    Perdona per la història, però és que al llegir el teu poema m'he sorprès un munt.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Desprens...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-12-2007 | Valoració: 10

    amor per la natura i un vincle especial de complicitat que et fa sentir-la plena de vida.
    M'ha fer somriure aquest "Tants anys cantant poesies a la muntanya, i ara em demana per casar !"
    La verdaera joia probablement és que et faci el regal de poder-la sentir part de tu mateix.
    Com sempre, un plaer llegir-te
    Una abraçada, Avet_blau

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors