avís preservatiu

Realment hi ha una mica de reflexió en aquest poema : llençar a l'inodor part de tu és per una banda una canallada ecològica i per altra banda, ens fa pensar en què és el que llencem...

Aquests versos :

"Hi ha un coàgul en l'artèria
del món,
ni s'ho imagina: no és l'únic
que semi semi semina..."

els trobo crítics i oberts a tot comentari. El lector s'ha d'aturar a pensar...

"el seu gest aplaçarà
el plor terminal del planeta."

el que fem ara donarà fruit més endavant...

Felicitats!

angie

He llegit a l'atzar aquest poema i... caram! QUina imaginació! i Quin riure!! Tot i això, crec que hi ha part de reflexio seriosa en aquests versos... i el fet de que ho pengin en un hotel... jaja! Que bo.

Petons!

si es van seguint les imatges que trasmeten els versos del poema, queda d'un ecològic aplastant.
Lo de portar-lo penjat al coll, déu ni do si s'ha de tenir valor, potser em decanto per dur-lo a un camp de pebrots i que es vagi marciant junt a la vermellor o la verdor (segons siguin els pebrots) de la natura que batega esperant noves llavors.
Llavors poètiques com les teves, ja m'agradaria saber d'on treus aquesta imaginació...

Una abraçada company!

Sí sinceres Per la imaginació qee transpua el poema en sí i perqiue -cony! - dieu quatre de ben fresquetes.

Enhorabona per tant.

ei! l'has clavat un altre cop! aquest humor que tens, i la perfecció a l'hora de transmetre'l!!!! molt bo!!!! n'hauries de fer un altre amb les compreses.... xDDDD! perquè déu n'hi do la de guarres que les tiren al wc i embussen la tassa... i quan vas a pixar... ecsssssss!!!!!!

apa, molts petons, magnífic poeta! que ja ho saps que t'estimo molt, malgrat tot!!!!!

AnNna

"...
porti'l a un tanatori, a un camp
de pebrots, millor
a un banc de semen,
el seu gest aplaçarà
el plor terminal del planeta."

Tens raó, el planeta plora de manera terminal... i nosaltres llençant els preservatius pel water!

Capdelín, ja no sé si fer un "copiar i enganxar" de les paraules que t'he dit altres vegades.... la teva imaginació et supera a tu mateix, ara ja veig que no la pots controlar... i no! no ho facis pas!

Un petó.

PD.1 Et felicito per la teva aportació a la idea que el planeta, alguna vegada, pogués ser quadrat...... Crec que ho hauries de penjar com a poema.

PD.2 A diferència de la pregunta que seria més habitual.... m'agradaria que, per curiositat, m'aclarissis un dubte existencial que tinc fa temps: quan és que tu NO escrius? En quin moment del dia o de la nit? Tu dorms? Menges? Passeges? Descanses?...

PD.3 Un altre petó... aquest d'admiració, és a dir, igual que l'altre.

molt bo! molt bo!.. i a l'hora crític: un còagul a l'artèria del món (m'ha agradat aquesta imatge), portar-lo penjat del coll, per sentir el batec de la vida... hahahaha.... M'ha agradat, si senyor!

Que bo!

"Porti'l penjat del coll
i sentirà el batec agonitzant
de la seva energia germinal
que mor a càmera lenta... "

Visualitzar la imatge d'auest vers l'he trobat tronxant!

Altra vegada, un poema que parteix d'una idea cuotidiana i inventa un delícia. I, a més, ens demana, siusplau, que no llencem els condons pel WC, que són latex i no són orgànics.

FELICITATS!