Autoreflex

Un relat de: Bitxa

Una de calç
i una d'arena,
una de freda,
una de calenta.
No hi ha calma
sense tempesta,
ni mort
sense néixer.

No hi ha pau
sense guerra,
ni cos
sense nuesa.

Ni arbre
sense arrels,
ni mirall
sense llambreig.

I jo em miro...
però no em veig.

Comentaris

  • gypsy | 20-03-2010

    Carregat de lucidesa i amb un ritme que s'endú al qui llegeix sense esperar. Un plaer gaudir novament aquest teu Autoreflex.


    gyps

  • Invisible[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2010 | Valoració: 10

    Josep ets invisible ? o potser ho som tots ?
    Invoco a deixar-nos veure pels altres... amb tot el repte que això suposa.
    I també, moltes satisfaccions !

  • Punt de fuga[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2010

    "ni cos
    sense nuesa."

    Crec que és l'entranya mateixa de la fotografia que comenta el poema -o al qual al·ludeix, si mes no-. El cos que, retorçant-se en la seva nuesa transparent, es furta a la mirada i s'aboca a la mirada pròpia: però els ulls esbatanats i el gest de terror o de sorpresa, qui sap, són només el testimoni de la pròpia mirada. El cos, tants cops amagat en la convenció social com si fos una vergonya i una infàmia, era en Woodman la base mateixa de la seva exploració, el seu punt de fuga. El que descrivia un enorme i mortal salt endavant, en el qual molt aviat s'estimbà.
    Però no hi ha cal sense arena. El que perseguia i se li esmunyia, el triomf, va arribar amb la seva mort. I un rictus de salvatge alegria esborraria, poser, el seu propi autoreflex.

    Salutacions i gràcies per participar.

    franz